La cara fosca de Simone de Beauvoir

França ha iniciat aquesta setmana amb regust de polèmica les celebracions del centenari de Simone de Beauvoir, que va morir el 1986 a París. Cent anys després del seu naixement i poques dècades després d'haver estat maltractada per certs corrents intel·lectuals, el país ha decidit repensar què ha aportat al pensament del segle passat l'autora d'El segon sexe, una dona imponent de rictus seriós i veu d'ultratomba.

De moment, ho fan a través d'actes poc espectaculars. La televisió pública francesa ha estrenat dos nous documentals sobre Beauvoir, que indaguen en la seva llarga relació amb Jean-Paul Sartre, marcada per un rebuig frontal a la monogàmia. La psicoanalista Julia Kristeva ha dirigit un col·loqui internacional que va acabar divendres passat a París. Dues noves biografies acaben d'arribar a les llibreries i Gallimard ha reeditat un antic volum sobre l'existencialisme que va ser descatalogat fa més de trenta anys.
En aquest context, ha estat el setmanari Le Nouvel Observateur el que ha aconseguit crear la sorpresa. La revista ha provocat reaccions furibundes en publicar a la seva portada una fotografia de l'escriptora completament nua d'esquena. Es tracta d'una imatge capturada al Chicago dels anys 50, on Beauvoir es reunia periòdicament amb un dels seus amors de l'època. La imatge ha indignat alguns col·lectius feministes, que opinen que la revista ha reduït l'escriptora a tot allò que ella detestava. L'associació antisexista Les Chiennes de Garde va organitzar divendres una manifestació davant de la seu parisenca de Le Nouvel Observateur per reclamar que el seu director, el veterà periodista Jean Daniel, "s'excusi públicament o publiqui una imatge del cul de Sartre".

L'article que acompanya l'edició de la discòrdia tampoc no ha deixat ningú indiferent. Per una banda, tracta obertament un secret de domini públic: el llarg idil·li de l'escriptora amb Claude Lanzmann, director de documentals com Shoah, monumental testimoni de l'Holocaust de nou hores de durada. Beauvoir s'hi referia com "el meu marit".

Fins ara, es creia que la relació havia durat només sis anys. Lanzmann, l'únic home amb qui Beauvoir va acceptar compartir casa, explica que la va veure un mínim de dos cops a la setmana fins que va morir.

La revelació posa en dubte la versió oficial, que la sol presentar com una companya inseparable de Sartre. ¿I si Lanzmann, gairebé 20 anys més jove que l'escriptora, fos el seu autèntic gran amor? "Mai no vaig tenir la impressió de viure amb una icona", explica avui Lanzmann, de 82 anys. "Era la menys austera de les dones. Divertida, alegre. Una autèntica dona, completa".

Una definició tan estereotipada potser hauria desagradat Beauvoir, autora d'una de les màximes inaugurals del moviment feminista: "No es neix dona, se n'esdevé".

L'escriptor nord-americà Nelson Algren va ser un altre dels homes que van jugar un paper important en la seva vida. Beauvoir l'estimava fins al punt de renegar d'alguna de les seves conviccions. Va arribar a pregar-li que tornés al seu costat en una carta que deia: "Em portaré bé, rentaré els plats, escombraré, aniré a comprar els ous i el pastís al rom, no et tocaré els cabells sense la teva autorització. No faré res que no voldries que faci". Tot un compromís per a una dona que va lluitar sense descans per a l'emancipació generalitzada, l'avortament lliure, l'accés gratuït als contraceptius i la criminalització de les violacions.

Desencant previst
Amb la publicació d'El segon sexe, el 1949, Beauvoir va teoritzar la condició de la dona com a conseqüència d'una construcció social i no d'una predeterminació biològica, una manera de mostrar que els canvis eren possibles.

No obstant, les seves previsions inicials van ser excessivament optimistes, com acabaria reconeixent. "Vaig creure que la victòria de les dones aniria lligada a l'adveniment del socialisme. Però el socialisme és un somni, no existeix enlloc", afirmava el 1978 en una entrevista a Le Monde. Aleshores, pocs anys abans de la seva mort, es mostrava poc esperançada, tot i haver assistit a alguns canvis fonamentals per a les dones d'arreu del món. Descrivia una regressió. "S'ha produït una hostilitat dels homes davant l'emancipació de les dones, que els tornarà molt més agressius i perillosos del que hagin estat mai", va dir.