Després de més de 15 anys de polèmica judicial, el Tribunal Suprem va sentenciar ahir definitivament el desmantellament de les obres de rehabilitació del teatre romà de Sagunt dutes a terme pels arquitectes Manuel Portacelli i Giorgi Grassi entre 1986 i 1993. L’alt tribunal va confirmar la sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) de l’abril del 2003, en la qual s’establia la manera com la Generalitat valenciana havia de fer la reversió d’aquelles obres després que el mateix Suprem ja hagués establert que s’havien de revertir.

En la sentència d’ahir, el Suprem dóna un termini de divuit mesos –dotze més dels que establia el TSJCV– per aixecar les plaques de marbre que es van superposar a les grades del teatre romà i per demolir el mur de tancament de l’escena fins a una alçada d’1,20 metres.

El Suprem desestima així el recurs extraordinari de cassació interposat per l’Ajuntament de Sagunt contra la interlocutòria del TSJCV, que alhora va desestimar el recurs de súplica del consistori. Un recurs que es va interposar quan el govern municipal de Sagunt estava presidit pel PSPV-PSOE. Ara que el color polític ha canviat al consistori saguntí, la situació es veu diferent. Ahir, l’alcalde del municipi, Alfredo Castelló, del PP, va aplaudir la sentència i va demanar que el teatre romà de Sagunt torni al seu estat original i que no hi ha cap motiu per “continuar dilatant” la qüestió. Per la seva part, l’exalcaldessa socialista i ara cap de l’oposició municipal, Gloria Calero, va sostenir que “si el PP ho permet, quedaran com els talibans del segle XXI”.
La sentència del Tribunal Suprem aclareix en primer lloc que les dues administracions codemandades, la Generalitat i l’Ajuntament de Sagunt, van estar d’acord que les obres a fer al teatre eren possibles, que per tant la sentència era executable un cop ferma i que en el que discrepen és en la manera d’execució i fins on pot anar aquesta execució. La sentència condemna a costes la corporació recurrent, encara que redueix aquesta xifra a 3.000 euros, “tenint en compte la postura adoptada” per la Generalitat, “que formalment s’oposa al recurs, però s’aparta després d’aquesta oposició” per demanar que es dicti sentència conforme a dret.

Amb aquesta afirmació, el Suprem evidencia la contradicció a la qual s’ha vist abocada la Generalitat valenciana governada pel Partit Popular. Després de fer una oposició furibunda al projecte de Coelli i Grassi encarregat per una Generalitat aleshores governada per Joan Lerma, un cop van accedir al govern de la Generalitat (1995) la qüestió de Sagunt es va convertir en una patata calenta per a ells.

La reversió de les obres va caure aviat del programa electoral del PP i en el seu lloc van començar a fer un gran ús d’aquell espai rehabilitat, tant per a activitats culturals –el festival Sagunt a Escena– com per a mítings polítics. Però l’atac partidista a aquell projecte, que ha rebut diversos premis europeus d’arquitectura, va ser tan dur per part del PP quan era a l’oposició que el govern popular mai s’ha atrevit a dir públicament que es retractava.

Retorn impossible
Per a infortuni del govern popular, l’advocat Juan Marco Molines, exdiputat del PP i autor del recurs, mai ha cessat en el seu propòsit de tornar a veure el monument tal com era, una aspiració que els experts consideren impossible ja que abans de les obres de Coelli i Grassi ja s’havien anat fent dolentes restauracions i les pedres més exteriors no eren les autèntiques de l’època romana.

Al recurs presentat davant el Tribunal Suprem, l’Ajuntament considerava que el grau de reversió acordat, és a dir, el desmantellament de les grades de marbre i del tancament de l’escena, feien impossible l’ús cultural continuat del teatre. Això, segons el consistori, afectaria greument l’economia del municipi. Però el tribunal, a la sentència feta pública ahir, no ha considerat aquest argument perquè assegura que quan s’acabin les obres el teatre podrà oferir una altra vegada una programació cultural. L’Ajuntament també havia al·legat que les obres molestarien els veïns i que el TSJCV va aplicar la llei de patrimoni històric espanyol del 1985 en comptes de la llei de patrimoni valencià del 1998 en la sentència emesa ara fa quatre anys. El Suprem ha desestimat, no obstant això, ambdues al·legacions.

Marco Molines es va mostrar ahir “molt satisfet” per la resolució del Suprem. Va advertir que no serà fàcil ni curt dur a terme aquesta intervenció i va reclamar a la Generalitat i al seu president, Francisco Camps, arribar a un “consens” perquè l’actuació es faci “sense presses”. L’advocat va manifestar que mantindrà una trobada amb Camps perquè, “de comú acord, el govern valencià, que és qui ha de realitzar les obres, i jo mateix, que puc demanar la seva execució forçosa, anem en consens i ho fem tan bé com sigui possible”.

Des del PSPV-PSOE van exigir ahir la immediata compareixença a les Corts Valencianes de la consellera de Cultura, Trinidad Miró, per explicar què faran amb el teatre de Sagunt, i tots els partits de l’oposició van coincidir a lamentar que es destinin ara diners a “destruir” un bé cultural en lloc d’utilitzar-los per conservar-ne d’altres.