Carles Santos va ser guardonat ahir amb el Premio Nacional de música en la modalitat de composició atorgat pel ministeri de Cultura. Santos es va mostrar molt complagut per un premi que, segons va dir a l’AVUI, “reforça la feina que fas, és gratificant i a més és remunerat” i va destacar el fet que li donin el premi “de música”, “ja que habitualment la gent em relaciona amb el món del teatre i no recorden que sóc músic”.

El jurat del premi, dotat amb 30.000 euros, ha concedit la distinció a Carles Santos per “la seva trajectòria nacional i internacional de més de 40 anys treballant ininterrompudament en la composició, la direcció i tantes altres facetes en les quals ha destacat com a creador únic i transgressor, i especialment per la mostra antològica organitzada per la Fundació Joan Miró durant l’any 2007 i l’homenatge a Joan Brossa realitzat aquest mateix any i estrenat el 2008 [al Teatre Lliure]”.

I és que precisament l’aspecte polifacètic de l’artista plàstic i poeta és el que ha heretat Santos de Joan Brossa, a qui el músic considera el seu primer mestre i “la gran universitat”. Pianista, compositor, director escènic, pintor, escultor i performista, Carles Santos assegura que el teatre i la música “ens permeten viure certes fantasies inconfessables”, unes fantasies com la barreja de sexe i religió que, en forma d’una quinzena de muntatges fotogràfics, Santos va exposar a la Fundació Miró en una mostra titulada Els crits de Crist al Crist dels crits i que va desfermar una forta polèmica quan s’havia d’exposar a la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. El director d’aquesta institució, Joan Busqueta, la va “censurar”, en paraules de Santos. Ahir, en recordar-li aquells fets sobre una mostra que li ha valgut mig Premio Nacional, es va limitar a un sarcàstic “a Lleida vaig triomfar”.

Santos té clar que “un Premio Nacional no canvia la vida”, com no l’hi han canviat els dos Premis Nacionals que li ha donat la Generalitat –Música i Teatre–, el Premi Ciutat de Barcelona, la Creu de Sant Jordi i “la tira” de premis Max per diferents espectacles. Amb tot, no s’està de reconèixer “que és gratificant i reforça la feina que fas”.

Una feina que aviat derivarà en un nou espectacle en què cremarà dotze pianos en directe. “Serà molt divertit”. Es tracta d’una escultura de nou metres feta amb dotze pianos que cremarà dissabte a Agramunt en un homenatge al pintor Josep Guinovart, el dia de l’aniversari de la seva mort. “Serà ràpid, efectiu i bonic”. A més, Santos ja prepara la nova obra per al Teatre Lliure, Piturrino fa de músic, un concert per a piano, orquestra i telèfons mòbils que estrenarà al maig amb el grup BCN 216.