Irònic, pausat, amical, com si fos a casa xerrant amb amics, Bernardo Atxaga (Asteasu, 1951), amb el seu gens afectat posat d’antiestrella, va ser ahir l’encarregat de fer el pregó de Sant Jordi a l’Ajuntament de Barcelona. Tot i que l’acte estava plantejat com una conversa amb la periodista Rosa Mora, l’escriptor basc va voler iniciar-lo amb un petit pregó llegit en català, en el qual no va parlar de llibres, sinó del necessari, i en part perdut, “temps de qualitat” que ens cal per llegir-los.

Remuntant-se a Hesíode, Atxaga va dir que “el temps per a la lectura està empitjorant: no sé si algun cop va ser d’or pur, un temps lliure, llarg i ample, de compàs lent. Però sí que sé que ara llegim a contrapeu, a mitges, a estones, amb son, amb cansament”. “Avui és el temps el que ens porta, i no ens podem sostreure al seu ritme, com si fóssim dalt d’un cotxe”.

Atxaga va recordar la seva infància i joventut, quan anava a una escola que no li posaven ni molts deures ni molts exàmens, quan tenia tot el temps del món per llegir. Va recordar autors estimats com Faulkner, Montale i Fuster, i va demanar que tots “lluitem per aconseguir el bon temps que necessiten els llibres, un temps que sigui d’or o, com a mínim, d’argent”.

I com donant exemple, com si ens contés històries a la vora del micròfon, sense pressa, va anar desgranant en la segona part de la vesprada alguns dels secrets de la seva literatura, que ara acaba de fer un gir amb la seva nova novel·la, Set cases a França (Alfaguara), situada al Congo belga a principis del segle XX. Per què aquest canvi? Atxaga va reconèixer que tenia necessitat d’agafar distància d’Obaba, del País Basc. Ho va explicar així: “Volant cap a Costa Rica, en les vuit hores de vol, vaig acabar parlant d’amor amb un jove que em va dir que el preocupava que la seva noia sempre, i només, li digués «t’estimo». Em va dir que quan la tornés a veure ell li diria «impressionem diferent». I bé, això és el que jo he volgut fer: impressionar diferent”. I a fe que ho ha aconseguit.

La vetllada també va donar per a un record tendre del desaparegut cantant Mikel Laboa, amic seu, i perquè Atxaga es desmarqués del nou govern basc, que no contribuirà precisament a “desheroïcitzar la cultura política”.