El director d'Els Joglars, Albert Boadella, ha assegurat que va acceptar l'oferta de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, per dirigir el Teatro del Canal "per la necessitat o més aviat pel plaer de no haver de treballar a Catalunya".

Boadella  fa aquestes declaracions pocs dies abans de celebrar-se la festa inaugural d'aquests teatres madrilenys,  els dies 20, 21 i 22 de febrer. El dramaturg assegura que amb aquest projecte trencarà "la dinàmica" que les funcions es concentrin en "guetos de 10 o 15 persones", com segons ell ha passat tradicionalment en el teatre públic. Boadella diu que no coneix cap altra forma de fer teatre que no sigui "ridiculitzant els poderosos".

El director del Teatro del Canal assegura que des que va acceptar el càrrec que li va oferir Esperanza Aguirre ningú no li ha dit què ha de fer. "Si un dia, pel que fos, sorgís un problema en aquest sentit, m'inclinaria per la llibertat d'expressió", afegeix. Boadella manté que la seva tasca com a director d'aquestes sales no anirà en detriment de l'activitat d'Els Joglars. De fet, el 26 de febrer arriba al Teatro del Canal l'última obra de la seva companyia, El sopar.

L'aniversari d'Els Joglars, a Madrid
El dramaturg ja està pensant en la peça que commemorarà el 50 aniversari de la companyia, l'any 2012, que espera poder representar als teatres que ara dirigeix. Està estudiant dues trames: una sobre "tot el que ha passat, sense fer una rememoració o reposició d'obres" o, ben al contrari, "una nova mirada cap al futur".

Sigui com sigui, per l'aniversari d'Els Joglars no actuaran a Catalunya perquè tindrien "un problema de públic", ja que creu que estan "demonitzats". A més, considera lògic que se celebri a Madrid, perquè Els Joglars ha estat "una de les grans companyies espanyoles i així s'ha conegut a Europa". Amb tot, no tanca la porta a tornar als escenaris catalans "quan acabi l'actual règim", en referència al govern de la Generalitat, respecte el qual tenia la mateixa posició quan governava CiU.

Finalment, va confessa que està feliç a Madrid, que considera "una ciutat i no una capital de província com Barcelona". Alhora admet, però, que el que més li costa és viure en una "gran urbs", perquè el que li agrada és viure en el seu "exili daurat", a Girona.