El protagonista de la nova novel·la de Carme Riera, Amb ulls americans (Proa) és un jove periodista nord-americà que arriba a Barcelona atret per una beca. Estudiós dels costums nostrats, aterra a la ciutat amb una barretina al cap i moltes ganes d'introduir-se en la societat del pa amb tomàquet. Ho farà com a amant d'un home de confiança polític amb zulo a l'Hospitalet i com a gigoló d'una parella rica i vella de Pedralbes. L'estudiant toparà amb una realitat que li semblarà estrambòtica: una consellera que reparteix preservatius, una classe alta que parla un castellà fenomenal, un alcalde que fica la pota a l'estranger... Riera reconeix que s'ha divertit molt fent aquest llibre des de "l'enorme
avantatge que puc dir el que em passa pels nassos en tot moment perquè sóc catedràtica".

Riera ridiculitza la classe política i, sense dir noms, Caterina Mieras i Joan Clos, hi surten retratats encara que, ben mirat, reben tots perquè "tots els partits, fins i tot en els que tu creies, et demostren que no hi ha un pam de net. No entens com hi ha polítics que poden fer tan el ridícul. Ho deu portar anar amb cotxe oficial. De fet, als meus alumnes els dic que per entendre la literatura del segle XVI han d'haver anat algun cop a cavall".

Segons Riera, aquestes finestres fumades dels cotxes oficials no deuen permetre copsar una evidència que a la novel·la queda reflectida: "Al carrer es parla en castellà per sobre de qualsevol altra llengua".

A banda de la qüestió lingüística, el llibre fa mofa dels qui es prenen el folklore massa seriosament i el "nacionalisme de xaranga, barretina i ase català. Cal apostar per una cultura ancestral. Per Ramon Llull i no per la barretina, de la mateixa manera que ridiculitzem els faralaes".

El llibre parteix d'una estada de l'autora com a professora a Chicago per impartir classes sobre la Barcelona literària: "Els meus alumnes nord-americans eren gent preparada, però de Barcelona només sabien el Barça i les olimpíades. Quan els explicava les diferències entre dir Estat espanyol i Espanya no m'entenien i es quedaven bocabadats".

El fet que el protagonista mantingui pràctiques gais no preocupa Riera: "Sí que és cert que una de les meves primeres lectores em va advertir que això potser molestaria als homosexuals, però crec que tantes vegades m'he mostrat a favor de l'homosexualitat que em sembla que la meva posició ha quedat clara. Una altra cosa és com ho visqui el meu personatge".

Riera considera que aquesta és una obra menor que li ha servit per oxigenar-se després d'estar molt ficada en el congrés dedicat a Goytisolo. Ara està treballant en una altra "de més volada".