L'Ateneu Barcelonès ha celebrat avui una de les seves sessions de debat, Tribuna Ateneu, amb l'escriptor Màrius Serra per reflexionar sobre "les relacions de parella" entre autors i editors. L'autor de Quiet i reconegut enigmista ha fet un repàs de la seva experiència de dues dècades de relacions estretes amb el món editorial, des que va guanyar un premi i, tot d'una, un parell d'editors –Pilar Rahola (Pòrtic) i Miquel Alzueta (Columna)– es van enamorar d'ell, fins ara que està casat literàriament amb una agent literària –Mònica Martín– i el van traduint per aquests mons.

Màrius Serra ha explicat com el món editorial en català ha passat del voluntarisme d'uns editors que es preocupaven només del procés de creació a l'altre extrem, protagonitzat per uns grans grups que es preocupen de vendre sense, molts cops, ni tan sols haver llegit els llibres.

"Ara la indústria editorial té un problema i aquest problema es diu autor", explica Serra per donar a entendre l'evolució d'un món cada cop més dominat per les ambicions empresarials. Ara la relació entre els autors i els editors ha variat perquè la frase: "Quina mandra llegir aquest munt d'originals, però i si aquí hi ha una perla?" ja no l'han de dir els editors sinó els agents literaris, que són els nous interlocutors dels autors.

Màrius Serra ha acabat la seva panoràmica amb quatre vivències que il·lustren el moment en què ens trobem: "El cervell de la bèstia, que és la Fira de Frankfurt, és l'únic lloc on no hi ha llibres: l'espai està destinat als agents literaris". "La mobilitat en el món editorial l'he viscuda sense moure'm de lloc. En l'edició de Verbàlia hi van arribar a intervenir set editors". "Jo he vist negociar un premi literari per escrit. Hem de revisar el model de premis literaris perquè ens estem enganyant". "Sant Jordi continua sent una festa que ultrapassa els límits del sector i l'hem de celebrar perquè és l'únic dia en què els llibres tenen més visibilitat que el Barça".

Demà segur que ho podrem tornar a comprovar, un any més.