En els darrers sis anys ha anat augmentant progressivament el nombre de traduccions d’autors catalans a altres literatures europees. Els 44 títols traduïts del 2003 han passat als 80 d’enguany, una xifra similar a la de l’any passat (81). L’any 2007 va destacar per l’elevat nombre de traduccions a l’alemany (un total de 53), clar indicador de l’èxit de la participació de la cultura catalana com a convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt.

Doncs el 2008 es pot confirmar l’efecte que Frankfurt ha tingut per a la literatura catalana, no només en el mercat alemany sinó en el context internacional. A tall d’exemple, cal recordar que Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, traduïda a l’alemany l’any passat, ja ha arribat als 160.000 exemplars venuts i que Pedra de tartera, de Maria Barbal, ha arribat a la xifra de més de 50.000 mil exemplars venuts, dada que ha atret l’interès dels editors alemanys per País íntim, ja sense la subvenció de l’Institut Ramon Llull (IRL). Enguany també s’ha traduït a l’alemany Desglaç, de Maria Mercè Marçal, o Si menges una llimona sense fer ganyotes, de Sergi Pàmies.

A banda del castellà, el francès, el portuguès i l’alemany són les tres llengües de destí més freqüents. Però també cal destacar les traduccions al rus, croat, albanès, hebreu, polonès, grec, armeni, eslovè, hongarès i serbi. Destaca com a curiositat la traducció a l’hindi de Lola i els peixos morts, de Baltasar Porcel; La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol, al taiwanès; Els secrets de la felicitat, de Sebastià Serrano, al xinès; i l’edició al sard de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

El repte de l’anglès
Malgrat la satisfacció de les xifres, el director de l’IRL, Josep Bargalló, reconeix que “el repte” és augmentar les traduccions a l’anglès, tasca complicada, ja que és “la llengua més tancada de totes”. “És la prioritat, no només per a nosaltres, sinó per a totes les cultures europees. Només un tres per cent del que es publica en anglès són traduccions”, raona Bargalló, tot confiant en l’obertura al gener de les delegacions de la Generalitat a Londres i Nova York per millorar aquest aspecte. Així mateix, reconeix que una altra llacuna és al mercat llatinoamericà. “Al castellà es tradueix bastant, però les traduccions no creuen l’Atlàntic, i això que les principals editorials són barcelonines”.

D’altra banda, el Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris ha publicat un comunicat on denuncia la precarietat de la professió per culpa dels salaris paupèrrims.