L'actriu nordamericana Farrah Fawcett, molt coneguda arran del seu paper a la serie Els Angels de Charlie, ha mort de càncer als 62 anys. Acompanyada per la seva parella en els últims temps, Ryan O'neil, i per les seves amistats més íntimes, ha mort en l'hospital de Los Angeles en què havia ingressat feia dos dies, segons ha informat als Estats Units la cadena CNN.

Tres dies abans de morir, i oblidant els alts i baixos que ha passat al llarg de la seva vida amb O'neil, ella va acceptar casar-se amb el també actor. Ell, amb 68 anys, havia declarat anteriorment que tant aviat ella pugués dir que sí es casarien, encara que fos només quan ella pugués assentir amb el cap. Aquesta part de la intimitat l'ha divulgat O'neil mentre ella permaneixia ingressada en diferents entrevistes concedides a mitjans nordamericans.

El día 27 d'agost de 2006, trenta anys després que comencés la sèrie que la va catapultar a l'èxit, es va reuinir amb les altres dues exangels: Kate Jackson y Jaclyn Smith, per fer un homenatge pòstum a Aaron Spelling en la 58ena Gala dels Primetime Emmy Awards. Li quedava poc temps perquè li detectessin el càncer que ara se l'ha emportat.

Era un tumor colorrectal que els metges donaven per eradicat quan l'actriu va cumplir 60 anys. Això va ser, però, un miratge. El 16 de maig de 2007 li van trobar de nou un pòlip que els experts van deicidir eliminar amb radioteràpia interna. Fawcett va optar per marxar a curar-se a Alemanya, amb una teràpia a base de cèl·lules mare, que està prohibida al país de l'actriu. Aquest tractament va ser enregistrat per fer-ne un possible documental.

El 5 d'abril d'enguany l'actriu va ser ingressada d'urgència a l'hospital de Los Ángeles en què ha mort. L'endemà, es va fer públic que el càncer que sofria havia creat metàstasis al fetge, entre d'altres òrgans. A partir de llavors, totes les notícies han estat cada cop més negatives fins avui. Encara que Craig Nevuis, el productor del documental que narra la seva lluita contra la malatia (A wing and a prayer), ha estat fins el final donant missatges d'esperança i tranquil·litat els metges ja feia setmanes que li havien diagnosticat que el càncer havia entrat en la seva fase final.

A principi del 2009, O'Neal ja va afirmar que se li havia suspès el tractament contra el càncer i que els metges li estaven atenuant els símptomes de la malaltia per altres vies.

Difusió de la malaltia
L'emissió d'aquesta peça documental de gaire bé dues hores per la televisió americana NBC, el passat 15 de maig, va arribar al màxim de share de la cadena en aquesta temporada. Més de nou milions d'espectadors van seguir els moments més intims de Fawcett intentant pal·liar els efectes de la malaltia. Segons Ryan O'Neal, hi ha quantitat suficient de material enregistrat per fer-ne un altre. Sembla, però, que els familiars de l'actriu no tenen tant clar que aquesta segona edició hagi de fer-se. Malgrat això, hi ha dubtes raonables de que el problema per crear i emtre el segon documental pot no ser només moral, i que estiguin vincultas amb la negociació econòmica amb la cadena.

La difusió de la seva vida més íntima que suposa aquesta cinta contrasta amb les declaracions fetes per l'actriu abans de morir. “És més fàcil atravessar alguna cosa quan no se t'observa amb un microscopi” va afegir quan explicava que se sentia assetjada pels mitjans, a l'agost del 2008. En la primera entrevista que va concedir després de saber que estava malalta, va criticar les suposades filtracions sobre el seu estat que havien fet els serveis mèdics de l'Hospital Universitari de Los Angeles. Per a l'actriu, hi ha temes que “haurien de ser tabú”.

Tot i això, en els últims anys va tornar a la televisió per viure en un reality show que no tenia cap tabú sobre la seva vida. Farrah's story és el nom d'aquest programa de teleralitat que descrivia capítol rera capítol totes i cadascuna de les etapes de la seva malaltia. Aquest format audiovisual va liderar també les audiències a  nivell estatal dels Estats Units.

Nascuda al 1947, no va ser fins que va anar a la Universitat, entre el 66 i el 69, que un publicista va descobrir Farrah Fawcett i la va convèncer per anar a Los Angeles a provar sort. La va veure fotografiada en una revista estudiantil on figurava la llista deles noies mes guapes del col·legi.

Figura pop americana
Des que a finals dels anys seixanta va començar amb anuncis de xampú, la seva carrera com actriu a la televisió no va parar de crèixer. Tot i això, no va superar les fronteres dels Estats Units fins que Aaron Spelling la va contractar per fer de Jill Monroe a Els àngels de Charlie, l'any 1976. Fawcett en va tenir prou amb una temporada per convertir-se en una peça essencial de la cultura pop nordamericana i també en una icona sexual durant la dècada dels setanta i, encara que menys, en els següents decenis. La seva trajectòria a la petita pantalla la va continuar amb telefilms i altres sèries com Los hombres de Harrelson, Harry O i El hombre de los seis millones de dólares.

Com actriu cinematogràfica va recollir menys èxits i va participar en films de manera irregular. Algunes de les seves pel·lícules més populars són la futurista Saturno 3 (1979), dirigida per Stanley Donen i amb Kirk Douglas o El Doctor T. y las mujeres (2000), realitzada per Robert Altman i coprotagonitzada per Richard Gere. Durant els vuitantes, junt a Ryan O'Neal, el seu segon marit, va ser quan més intensament es va dedicar als telefilms, un de les quals la van portar fins els Globus d'Or.

Durant els anys noranta va intentar tornar a la televisió amb la sitcom Good Sports, al costat del seu encara espòs Ryan O'Neal i William Katt, però la sèrie només es va mantenir una temporada en antena. L'any 95 va sorprendre en aparèixer despullada a la publicació mensual Playboy, quan ja comptava amb 48 anys. Això la va transformar amb la dona de més edat que ha posat nua en aquesta revista. Va ser una excepció perquè des que s'havia consegrat com actriu no es deixava retratar despullada.