Tothom ho té clar i sense matisos. La pirateria és la principal causa dels greus problemes que pateix actualment la indústria discogràfica, que des de l'any 2000 ha vist com es reduïen les vendes de discos a menys de la meitat. I en el cas de les companyies catalanes la situació encara és més greu perquè "el mercat és més petit", assegura Salvador Cufí, de Música Global.

"La situació és dramàtica", diu Dani Castellano, de Propaganda Pel Fet, que creu que "avui dia és més fàcil obtenir un disc de forma pirata que comprar-lo", ja sigui en una botiga o a la xarxa. De fet, hi ha una generació d'adolescents que han crescut baixant-se la música d'internet i amb "la sensació que tot és gratuït", assegura Joan Carles Doval, de Picap.

La primera repercussió d'aquesta delicada situació que passen les discogràfiques és una política de contenció econòmica que es tradueix en reduccions de plantilla -Discmedi ha passat de 21 treballadors a 8 en quatre anys, Picap de 25 a 10...- i en una retallada d'inversions, tant en les grans produccions -que tenen menys publicitat i promoció- com en el llançament de nous talents, "que són pèrdues assegurades perquè els mitjans de comunicació no ajuden a difondre'ls", assegura Doval, i "això comporta que els artistes s'han de pagar la producció del disc".

Noves fórmules
Ja diuen que la gana fa aguditzar l'enginy i qui més qui menys està buscant noves fórmules i línies de negoci per mirar de sortir-se'n. Àlex Eslava explica que a Discmedi comencen a "tenir ingressos interessants" gràcies a les descàrregues d'internet. Mentre que fa un any només guanyaven 300 euros per aquest concepte, ara en guanyen 9.000. A Picap, en canvi, no els compensa perquè el que recuperen amb les descàrregues només representa "el 2% de les pèrdues de les vendes de discos", però han trobat un filó oferint als grups "preus mòdics per a la producció del disc i la distribució física i digital".

A Música Global també han apostat fort per internet i tenen un treballador dedicant-se exclusivament a la pàgina web, xarxes socials, promoció per internet... A més, intenten "generar drets", és a dir, cobren una mena de comissions als grups, "un percentatge de l'autoria per gestionar-la i generar-li negoci, i un percentatge de la contractació de concerts".

Precisament la contractació de concerts és el que ara mateix manté la companyia Propaganda Pel Fet. Ells, però, no són nous en això. El 2002 ja van decidir fer una aposta diferent que consistia a editar només 5 o 6 discos l'any i obrir-se a la contractació. "L'objectiu era treballar amb pocs grups, fer una aposta de qualitat i no de quantitat, i seguir més la carrera de l'artista", explica Dani Castellano. Salvador Cufí té clar que "ara estem sembrant, esperem recollir algun fruit d'aquí uns sis mesos o un any".

Noves subvencions
En aquesta mateixa línia, Antoni Lladó, director de l'Institut Català d'Indústries Culturals de la Generalitat (ICIC), considera que com que "el disc ha perdut mercat", d'ara en endavant "les discogràfiques s'hauran d'encarregar d'oferir tota mena de serveis que posin en contacte els grups amb els seus fans": producció, promoció, publicitat, distribució per internet, management, contractació... És per això que dimecres que ve l'ICIC aprovarà una nova línia de subvencions per a les discogràfiques, que entrarà en vigor abans de finals d'any, que pretén "incentivar les alternatives de futur perquè s'adonin que s'ha de fer més que una política de contenció", ha explicat Lladó a l'AVUI. "Fins ara s'han fet polítiques de subvenció per aspersió i ara l'hem de fer gota a gota, coneixent les plantes que tenim", afegeix.

Pirateria
Ara bé, per moltes iniciatives per renovar-se que tinguin les discogràfiques catalanes, mentre el govern espanyol no la reguli, la pirateria continuarà sent com un virus que va minant la bona salut del sector. Segons Joan Carles Doval, de Picap, "aquí no hi ha cap mena de persecució a la pirateria i, a més, no hi ha voluntat política de solucionar-ho", tot i que Rodríguez Zapatero es va comprometre a fer la llei de la música ja durant la seva primera legislatura.

En la necessitat de regular la xarxa totes les discogràfiques hi estan d'acord perquè, segons Cufí, "el que ens fa més mal són les xarxes P2P, no les vendes de discos pirates", però en la manera de fer-ho ja hi ha més diversitat d'opinions. De moment, la línia d'actuació que té més adeptes és la que s'està intentant portar a terme a França i Anglaterra, que consisteix a tallar la línia d'internet als usuaris que es descarreguin continguts de manera il·legal. Dani Castellano, no obstant, considera que "és un error anar contra els usuaris". "S'està consumint més música que mai, però qui hi guanya són les operadores d'internet", afegeix.

Tampoc hi ajuda gaire el cànon digital. "Moltes discogràfiques hi estem en contra", afirma Cufí, "perquè no fa res contra la pirateria i, a més, està legitimant que la gent baixi música il·legalment".

Malgrat tot, Joan Carles Doval prefereix donar un missatge optimista: "Tirarem endavant de totes totes".