Els vampirs tenen alguna cosa que agrada als espectadors. La seva presència misteriosa, una mirada magnètica, els ullals que sobresurten dels llavis. Alguna cosa hi ha que fa que encisin els televidents amb un petit somriure. I la seva presència a la petita pantalla ha crescut de forma exagerada en els darrers temps.
L’èxit de la famosa saga Crepuscle (que ja ha venut més de 70 milions de novel·les i que ha batut rècords en taquilla amb una recaptació de 1.000 milions d’euros entre les dues primeres pel·lícules) ha fet que diversos canals de televisió hagin apostat per històries similars en les quals, com a regla general, s’hi barreja una història d’amor, molta hemoglobina i altes dosis de sexe.

D’aquí a pocs dies s’estrena al canal de pagament TNT Crónicas vampíricas, amb una història que repeteix l’idil·li entre noi vampir i noia mortal, posant èmfasi en la impossibilitat que tenen d’estar junts. Aquesta sèrie ha funcionat molt bé als Estats Units i també ha despertat l’interès de la FORTA, per la qual cosa podria ser que s’acabés emetent en obert per TV3.

Però la primera d’arribar va ser True Blood, la sèrie creada per Alan Ball –guionista de la oscaritzada American beauty i responsable de la prestigiosa A dos metros bajo tierra– i protagonitzada per Anna Paquin i Stephen Moyer, que acaba d’estrenar la seva segona temporada a Canal +. La sèrie proposa imaginar què passaria si de cop i volta els vampirs sortissin a la llum i convisquessin pacíficament amb els humans. Això és possible gràcies a una beguda de sang sintètica que calma els seus instints i elimina el risc que ataquin noies innocents. És clar que, tenint en compte la fama de bons amants que tenen els vampirs, hi ha més d’una noia que vol que li clavin els ullals. Una d’elles és el personatge de la Sookie Stackhouse, una cambrera que s’enamora d’un vampir encisada per la seva mirada.

Curiosament, totes tres sèries provenen del món literari, concretament de novel·les escrites per dones. I encara que a ulls del gran públic sembla que Stephanie Meyer –l’autora de Crepuscle– va ser la primera en tenir la idea d’unir vampirs, amor i adolescents, la veritat és que la primera novel·la d’aquesta saga es va publicar un temps després de True Blood (la sèrie de novel·les de Charlaine Harris) i Crónicas vampíricas (els llibres de L. J. Smith).

Ha estat a partir de l’èxit de Crepuscle que els creadors de sèries han anat a buscar novel·les similars per adaptar-les a la televisió i han trobat els textos de les altres dues autores. D’altra banda, la pròpia Crepuscle es podria convertir aviat en sèrie si es confirma que els actors Robert Pattinson i Kristin Stewart participen en el projecte.

Diuen els rumors que el canal The CW va posar un xec en blanc sobre la taula als dos actors i aquests han demanat 4 milions de dòlars per episodi.

I és que ja als anys noranta el productor, guionista i director Joss Whedon i la seva Buffy Cazavampiros (una producció de culte que ara és en emissió al canal de TDT de TVE Clan) van demostrar que això d’unir vampirs, adolescents i mossegades és un negoci televisiu molt rentable.