1) A la tornada de vacances, un es troba amb les sorpreses desagradables que sol proporcionar tot reingrés a la rutina. En aquest cas: els cartells de dues esperades estrenes nacionals posen de manifest que els productors de cinema espanyol no deuen haver sentit a parlar mai d'allò que solem anomenar disseny gràfic. Les pel·lícules en qüestió són El gran Vázquez, d'Óscar Aibar, i Balada triste de trompeta, d'Álex de la Iglesia. Em consta que la primera és una pel·lícula més que notable: es fa dur entendre que la cura que sembla haver tingut Aibar a l'hora de fer la reconstrucció de l'univers Bruguera no hagi trobat la seva correspondència en un dissenyador capaç d'una cosa tan senzilla com escriure el títol de la pel·lícula amb una inconfusible tipografia Vázquez. Parlant de títols: el de Balada triste de trompeta és una al·lusió a la versió de la Ballata della tromba –un tema de Franco Pisano popularitzat per Nino Rosso– que Raphael va gravar l'any 1967, un dels cims del kitsch nacional en format de cançó lleugera. El cartell de la pel·lícula és, efectivament, kitsch, però el dissenyador no sembla gaire conscient de la mena de kitsch a què s'està apel·lant: confiem que, almenys, De la Iglesia hagi estat conseqüent en l'elecció del títol. Tot bateig comporta una gran responsabilitat.
2) Una alegria de rentrée: Guest, de José Luis Guerin, que acaba de presentar-se al festival de Venècia. Ja hi haurà temps de parlar d'aquesta estranya pel·lícula que no s'esgota amb un primer visionat. Només convé esmentar una cosa important. Guerin, que fins ara podia ser exemple paradigmàtic del Cineasta que Sap Mirar, s'afirma aquí com el Cineasta que Sap Escoltar. O sigui, un espècimen encara més infreqüent.
3) Molts companys de professió semblen coincidir en el dictamen que aquest ha estat un estiu cinematogràficament espantós. Recordo els estius de no fa tant, puntuats per una aïllada gran estrena cinematogràfica, i crec que he de portar la contrària als meus col·legues: compto, en un sol estiu, almenys dues obres mestres –o, com a mínim, a mi m'ho semblen– com La vida en tiempos de guerra i Toy Story 3, un blockbuster que m'ha fet gràcia –El equipo A– i una petita joia que no hauria arribat a les cartelleres si no fos agost, El secreto de Kells. I encara no he vist ni Los mercenarios, ni Todo sobre mi desmadre.
Amb dèficit de carisma
Una de les coses que més m'agraden de la cartellera d'estiu és que s'estrenin pel·lícules que els distribuïdors han guardat en el calaix dels productes amb dèficit de carisma. Un exemple és 44 Inch Chest, de Malcolm Venville, promocionada com a segon guió dels autors del text de l'excel·lent Sexy beast, de Jonathan Glazer (2000). La pel·lícula tanca entre quatre parets un grapat de bèsties de la interpretació britànica especialitat hardboiled –Ray Winstone, Ian McShane, Tom Wilkinson, John Hurt–, les despulla de tot referent –mai sabem si són mafiosos o només un grapat d'amics carregats de mala llet– i les sotmet a un joc d'abstracció teatral, entre Tarantino i Martin McDonagh, en què la força rítmica del pentàmetre iàmbic ha estat substituïda per l'imaginatiu joc de variacions sobre el verb fuck. Un altre regal ha estat Miedos 3D, de Joe Dante: una pel·lícula que sembla transcendir una llei de vida –que tot director que va ser visionari acaba transformant-se en un anacronisme– en demostrar que, més enllà de la nostàlgia, hi ha cops en què és l'afirmació fora del temps d'una sensibilitat antiquada el millor instrument per recordar-nos tot el que s'ha perdut en la història recent del que anomenen cinema espectacle.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.