La història d'Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, Girona i Osona, no és massa coneguda però si la del seu nét Ramon Berenguer I o la d'alguns dels seus coetanis com el benedictí abat Oliva. No obstant això, el coratge que aquesta dona va demostrar en 60 anys de govern, la seva lluita pel poder, les seves contradiccions i devocions en un moment històric de canvi polític i, també, de mil·leni, l'han fet passar a la història de Catalunya com un personatge complex i apassionant, però alhora molt desconegut.

I en aquest paper s'ha endinsat l'actriu Laia Marull que l'interpretarà a Ermessenda, la minisèrie que coprodueixen Ovideo i TV3 amb la col·laboració de l'ICIC, i que dirigeix Lluís Maria Güell, per ser estrenada la temporada vinent (2011). "És un personatge que em va seduir molt per la seva força, per la seva intensitat, perquè ha de buscar l'equilibri entre el poder i els sentiments, que no sempre l'afavoreixen", admet Laia Marull.

L'actriu fa pocs dies que va posar fi als rodatges, juntament amb els companys de repartiment Lluís Homar (l'abat Oliva, amb qui sempre la va unir una gran amistat), Dafnis Balduz (Berenguer Ramon, el seu fill), Álvaro Cervantes (Ramon Berenguer I el Vell, el nét), Rosa Renom (Riquilda, la seva cunyada) i Julio Manrique (Guislabert) o Roger Coma (el comte Hug d'Empúries) pretendents i potser amants, entre d'altres.

Ermessenda, filla de Roger I de Carcassona i d'Adelaida de Gavaldà, va tenir un paper polític molt important per a Catalunya sobretot després de la mort del seu marit, el comte de Barcelona Ramon Borrell, el 1017, a qui havia acompanyat en el govern dels seus comtats i en les campanyes militars a Al-Àndalus. Un cop vídua, s'encarregà de la tutela del fill Berenguer Ramon I però fins a tal extrem que mai el va deixar governar. Un propòsit que també va tenir amb el nét Ramon Berenguer I, però aquest "té molt clar que vol governar i que acabarà fent-ho", explica Álvaro Cervantes del seu personatge.

Tota la història es mou en els passadissos del palau i seguint la vida d'Ermessenda es desenvolupen un seguit de vides paral·leles, de xarxes de poder i d'equilibris polítics que donaran a aquesta sèrie històrica ficcionada "amb aires de thriller polític de l'època", com el qualifica Roger Coma.

Extremat i desconegut

"És un personatge extraordinari, insòlit en alguns aspectes com el de poder governar en solitari en una època on els homes exercien el poder. Ermessenda va ser una dona amb un projecte polític molt gran, va intentar unir territoris i comtats sota la llei Goda (no aprovava que els negocis es discutissin per mitjà de la lluita )... podríem dir que va ser una gran estadista. I això ens permet trobar-li molts paral·lelismes amb altres estadistes històrics", manifesta el director Lluís Maria Güell qui admet haver sabut de l'existència d'aquest "autèntic volcà" per Xavier Escura, regidor de cultura de Sant Cugat del Vallès.

El guió, de Núria Furió i Mercè Sarrias, és fidel a la història "que és la que és". Els exteriors de la sèrie s'han rodat en alguns dels indrets més vinculats al personatge, com ara la Catedral de Girona (on es troba el sepulcre d'Ermessenda).