Els documents continguts en les 1.500 caixes d'ajuntaments, associacions, entitats i particulars catalans que van ser confiscades al final de la Guerra Civil  i dipositades a l'Arxiu de Salamanca, tornaran al febrer pròxim.

El director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Josep Maria Carreté, ha assenyalat: "En l'actualitat els tècnics estan digitalitzant tot el material i podem pensar que el procés estarà acabat durant el mes de gener".

Per aquesta raó, Carreté creu que la totalitat dels documents "podrien tornar a Catalunya al febrer".

La comissió mixta formada pel ministeri de Cultura i la Generalitat va identificar a l'Arxiu de Salamanca uns dos milions de documents confiscats a associacions i particulars a Catalunya després de la Guerra Civil.

La Generalitat ha estat reclamant el retorn de les 1.500 caixes de documents privats i institucionals que van quedar pendents després del lliurament del primer bloc amb 500 lligalls pertanyents al govern català, que es va fer el 31 de gener de 2006.

Des d'aleshores, els treballs dels tècnics ministerials i les reunions posteriors de la comissió mixta es van desenvolupar a un ritme irregular, amb períodes llargs d'inactivitat i mentre es produïen relleus a la cúpula de Cultura: Carmen Calvo, César Antonio Molina i Ángeles González-Sinde.

En el procés es va produir una dificultat afegida, doncs mentre els documents de la Generalitat republicana estaven perfectament ordenats, en el cas dels papers d'ajuntaments i particulars els documents es van haver d'extreure de diferents llocs de l'arxiu, fet que va dificultar el seu inventari.

Entre les 1.500 caixes, hi ha documents del cartellista Carles Fontseré, ja mort, de l'escriptora Teresa Pàmies o de les famílies Cambó i Rovira i Virgili, així com de partits i sindicats com la CNT, o ajuntaments .

Quan tornin aquestes documents a Catalunya començarà un nou procés, doncs s'obrirà un període d'exposició pública perquè els descendents puguin, si ho desitgen, recuperar els documents dels seus familiars.