Fa quaranta anys semblava que s'havia de fondre la terra: la revolució juvenil s'escampava al llarg del planeta després de les revoltes del Maig francès, de la Primavera de Praga, de Berkeley i de la resposta sistemàtica contra la Guerra del Vietnam. Els joves prescindien dels models convencionals i apostaven per una forma alternativa de concebre la vida d'una manera hedonista i desinhibida. L'amor lliure, l'antipsiquiatria, el culte a la naturalesa, les drogues i altres pràctiques obrien una fractura -potser no tan profunda com s'ha repetit- en la vida quotidiana. Al capdavant de tot plegat, una generació de músics peluts i maleducats imposaven els seus himnes desobedients i salvatges arreu, des del mar de la Xina fins a la costa americana del Pacífic, d'Occident a Orient a través d'aventures místiques i psicotròpiques. La bomba beatnik i els cants dels primers rockers dels anys cinquanta eren el pròleg d'un grup heterogeni, de gent tan brillant com els Beatles, Bob Dylan, Jimi Hendrix, Janis Joplin i un llarg etcètera. Entre ells, els satànics i provocadors Rolling Stones aterraven als EUA el 1969 en plena lluita per la supervivència. Un grapat de discos supervendes els avalaven en el procés de renovació cap a un so més destil·lat i precís. El camí no va ser fàcil.

Un dels moments culminants del 1969 va ser la gira americana dels Rolling Stones. Dels concerts finals se n'extrauria el disc Get yer ya-ya's out!, bàsicament de les actuacions al Madison Square Garden de Nova York. L'àlbum original es reedita ara remasteritzat en una capsa on podem trobar les deu peces editades el 1970 més un segon CD amb cinc temes extres -entre els quals el cèlebre (I can't get no) Satisfaction-i un tercer, amb dotze peces espectaculars dels concerts de dos teloners d'excepció, B.B. King i Ike and Tina Turner. A més del segon CD d'inèdits, es presenta un DVD, amb un documental sobre aspectes curiosos, com la concepció de la coberta, amb el bateria Charlie Watts, barret de copa amb la bandera americana, i un ruc. En una de les actuacions del DVD podem veure Janis Joplin ballant a l'escenari mentre toquen Satisfaction. La capsa inclou, així mateix, un llibre de 56 pàgines amb les fotos i textos del fotògraf Ethan Russell, que va seguir els Rolling Stones durant la gira.

Russell signa unes encertades línies d'evocació amb apreciacions que ens situen en una època ja històrica: "Els concerts del novembre del 1969 al Madison Square Garden poden haver estat, com a mínim de la dècada dels seixanta, el més bo que es va fer. Les actuacions dels Stones van arribar al final d'una ascensió sense precedents de la influència de la música sobre tota una generació. Probablement seria just dir que mai a la història d'Amèrica, la música havia tingut un paper tan important com el que el que la nostra música va tenir per a nosaltres". El fotògraf va recollir les imatges d'una música verdaderament extraordinària, que estava canviant la manera de pensar. El tour dels Stones del 69 va ser l'última onada de l'anomenada "invasió britànica", que recolzava en els noms de Chuck Berry, Little Richard i del blues americà. Russell ens diu que la invasió britànica, a més, va revitalitzar un rock and roll americà que s'havia tornat tou i flàccid fins que el coet de Bob Dylan el va fer renéixer líricament, socialment i elèctricament: "Alguns diuen que el va reinventar. Per als que estàvem reunits al Madison Square Garden no hi havia cap raó per creure que nosaltres, amb la nostra música, no continuaríem el nostre curs ascendent i directe i ens elevaríem encara més amunt i més enllà. Però no se sap mai. El tour dels Rolling Stones va començar a la costa oest poc menys de tres mesos després del Festival de Woodstock. Els que vam ser a Woodstock, així com els simpatitzants -un nombre encara molt més gran-, vam ser coneguts com la nació Woodstock, una expressió atribuïda a Abbie Hoffman, l'activista yippie. Hoffman va visitar els Stones al backstage de Chicago per demanar-los diners en préstec. Va ser rebutjat i va sortir queixós cridant-los «Colla de nacionalistes culturals»".

Get yer ya-ya's out! s'inicia amb la vibrant Jumpin' Jack Flash, continua amb Carol -de Chuck Berry- i té moments àlgids amb Sympathy for the devil, Honky tonk women i Street fighting man. Quaranta anys després, el miracle és que els Stones puguin mantenir -i fins i tot millorar- el seu apoteòsic directe.