Al retorn de vacances, el 3 de setembre els addictes a la bona literatura trobaran a les llibreries dues recuperacions notables i merescudes, una de Manuel de Pedrolo (1918-1990) i una de Pere Calders (1912-1994), vells coneguts dels lectors de l'AVUI, on tots dos van escriure durant anys, pràcticament fins al final de les seves vides. De Pedrolo, popular sobretot per les seves novel·les, es publica ara una tria de relats, Vint-i-vuit contes (Ed. 62), a càrrec de Jordi Coca. De Calders, popular sobretot pels contes, es publica la seva novel·la preferida, Ronda naval sota la boira (La Magrana).
Són dos autors de la mateixa generació, que van fer la guerra i que, un des de l'interior i l'altre a l'exili, es van abocar a bastir una obra literària en català, cosa aleshores no gens òbvia: costava molt publicar, hi havia la censura, el públic s'havia volatilitzat. La seva fidelitat a la llengua i l'opció per l'excel·lència van anar de bracet i els ha convertit, malgrat aquest país tan donat a l'oblit, en referents.
Pròleg al 20è aniversari
El recull de contes de Pedrolo és, d'alguna manera, el pròleg al vintè aniversari de la mort d'un autor de més d'un centenar de llibres i que en vida va ser l'escriptor més llegit en llengua catalana al costat de Josep Pla. Amb tot, avui dia la majoria només el coneixen per El mecanoscrit del segon origen, del qual, per cert, Bigas Luna prepara una versió cinematogràfica.
Jordi Coca, que el 1973 li va dedicar l'assaig Pedrolo, perillós, ha concebut aquesta antologia de contes com una reivindicació d'un autor total, que va conrear novel·la (76 títols), teatre (16), conte (16 reculls), articulisme periodístic (aplegat en set volums), traducció (47 obres firmades) i poesia (recollida en 2 volums, i també va conrear la poesia visual). Els números són de vertigen, la qualitat global incontestable i l'audàcia a l'hora de provar gèneres, formes i temes, admirable. "Un clàssic", remarca Coca, que creu que a través dels contes, per als quals l'etapa més fecunda de l'autor va ser entre 1949 i 1956, el lector podrà conèixer un Pedrolo polièdric: "L'interès per fer la crònica d'un temps difícil, la constant recerca de la llibertat, les complicades relacions home-dona, els tipus humans de tall existencialista, la preocupació pels patiments humans en una societat injusta, la utopia com a horitzó de lluita, el rebuig de la violència i la reivindicació a ultrança del tema nacional, les relacions físiques heterosexuals i les homosexuals, la incomunicació, l'absurd en el cor mateix de la vida, els gèneres policíac, de ciència-ficció o d'humor, l'interès per mostrar un fet des d'angles diferents o a través del monòleg interior, la relativitat del que anomenem realitat i de la direcció lineal del temps, les recerques textuals...".
Segons Coca, Pedrolo és això i més, i si en bona part ha quedat en un discret lloc, "és potser degut a la intransigència que l'autor va demostrar en vida en el tema nacional". Potser avui que el debat gira cada cop més al voltant de la independència, Pedrolo pot tenir una segona oportunitat literària lliure de prejudicis polítics.
Del Titanic al Panoràmic
Tampoc és pot dir que l'obra de Calders hagi gaudit de la presència pública que li escau per la seva originalitat, tot i que el volum amb tots els seus contes ha sortit fa poc a la col·lecció Labutxaca. Aquest any en fa quinze de la seva mort, mentre que el 2012 serà el centenari del seu naixement. Ronda naval sota la boira també pot servir per anar fent gruix davant un retorn necessari. Concebuda com una metàfora de la Guerra Civil i l'exili -Calders s'hi va passar 23 anys, a l'exili-, l'autor es va inspirar en l'enfonsament del Titanic, esdevingut el mateix any del seu naixement. A la novel·la, el vaixell Panoràmic pateix una avaria i queda perdut en un bucle, cobert d'una boira permanent. El capità, a falta d'una orquestra professional, recluta passatgers per posar la música adequada quan la nau s'enfonsi.
Publicada per primer cop el 1966, i reeditada en més d'una ocasió, no ha arribat a fer fortuna, tot i que el 1980, a l'AVUI, Joan Triadú la saludava com un llibre que "representa la maduresa de Pere Calders i la seva plenitud com a escriptor". Era, a més, segons la filla de l'autor, Tessa Calders, "l'obra que més estimava". A més de Ronda naval, La Magrana té previst de publicar l'any que ve Unitats de xoc, la crònica que Calders va fer en primera persona de la Guerra Civil, un text també imprescindible.
































Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.