“Barcelona és una de les ciutats del món amb menys clubs de jazz”, s’exclama Joan Mas, de Mas i Mas. Sens dubte la ciutat en té pocs –tot i que cada vegada més– però en conserva un dels més mítics: el Jamboree, un temple del jazz que d’aquí uns dies, el 9 de gener, celebra el 50è aniversari. Precisament ara que l’Ajuntament de Barcelona li ha concedit la Medalla d’Or al Mèrit Cultural, just aquest any que, per fi, s’ha afegit a la llista de locals que acullen el Festival de Jazz de Barcelona. Aurelio Santos, exprogramador de la sala i artífex de les sessions del dilluns a la nit What the Fuck, ho té molt clar: “Si no existís el Jamboree s’hauria de fer o la música a Barcelona no seria el mateix”.

El Jamboree celebrarà aquest mig segle de jazz amb una programació molt especial concentrada sobretot en els mesos de gener i febrer, però que s’allargarà tot l’any. “La idea era portar artistes que hi havien actuat als anys 60, tot i que no en queden gaires, i homenatjar els grans noms que han passat per la sala”, explica l’actual director, Pierre Bechet.

Actuacions estel·lars
Una efemèride com aquesta bé es mereix un parell de vetllades especials, com la que s’ha programat per al 8 de gener, The Jamboree all stars, que aplegarà en un mateix escenari figures del jazz actual de casa nostra com els saxofonistes Llibert Fortuny i Perico Sambeat, el pianista Albert Bover, Marc Miralta a la bateria i Masa Kamaguchi al contrabaix.

Aquest concert tindrà una segona versió al febrer, The Jamboree gold stars, amb els grans tòtems del jazz clàssic a Catalunya com el pianista Francesc Burrull, el trompetista Josep Maria Farràs, el saxofonista Joan Albert i el bateria Adrià Font.

A més d’aquestes actuacions estel·lars, s’ha volgut recordar les figures que han marcat la història del jazz, algunes de les quals han passat pel club. En aquest sentit es faran homenatges a Tete Montoliu, Pierre Boussaguet, Lou Bennett, Elvin Jones i John Coltrane, amb músics com Horacio Fumero, Ignasi Terraza, David Xirgu i Philip Catherine amb el seu trio.

Altres actuacions destacables són la de Jesse Davis, un dels tenors més explosius del bop actual, la presentació del nou disc de Jorge Pardo, Carles Benavent i Tino Di Geraldo i el concert de la saxofonista xilena Melissa Aldana, un nou talent sorgit del Berklee College of Music de Boston. La programació especial, que es complementa amb una exposició de fotografies de Carmen Llussà i un concert gratuït a la plaça del Rei a finals d’agost, es tancarà amb una nit que els organitzadors prometen memorable: el concert de Donald Harrison Quartet.

Molta història
Propietat de l’empresari Joan Roselló i amb els membres del Jubilee Jazz Club com a programadors, el Jamboree va obrir oficialment el 9 de gener de 1960 amb un concert a les sis de la tarda d’un quintet liderat per Tete Montoliu.

Ben aviat es va convertir en un club de referència de l’escena europea i en punt de reunió de músics de renom internacional com Ella Fitzerald, Lou Benett, Chet Baker, Stéphane Grappelli o Ornette Coleman. Allunyada dels corrents comercials, la seva programació es basava en estils com el bebop, combinada amb la música de ball de les orquestres. Per allà passaven la bohèmia de la ciutat, personatges com Dalí, Miró, Lola Flores, Quico Pi de la Serra o Ricard Bofill. Des del punt de vista econòmic no era fàcil mantenir una sala d’aquelles característiques i la situació política del país amb la dictadura de Franco perseguint els “vagos y maleantes” no hi ajudava gaire tampoc.

Última etapa
El 1970 el Jamboree va haver de tancar portes i no les tornaria a obrir fins al cap de 22 anys gràcies a Joan Cambra. Només un any després el local tornaria a canviar de mans i l’adquiriria Mas i Mas, una empresa dels germans Joan, Anna i Marta, actuals propietaris de la sala, que ja gestionaven la Boîte.

En aquesta nova etapa el Jamboree ha vist com es feien grans algunes de les figures jazzístiques internacionals com Joshua Redman, Mark Turner, Kenny Garret, Elvin Jones o Brad Mehldau. “La primera vegada que va actuar Mehldau al Jamboree no va venir pràcticament ningú”, recorda Joan Mas, i ara es paguen barbaritats per sentir tocar aquest virtuós del piano.

També hi han crescut alguns dels músics de l’escena barcelonina com Albert Bover, els germans Jordi i Mario Rossy, David Mengual, Gorka Benítez, Giulia Valle, Llibert Fortuny, Marc Ayza o Carme Canela.
Per poder tirar endavant una programació tan completa i fer front a les despeses econòmiques que implica, Mas i Mas va prendre la decisió, al principi molt criticada, de convertir el Jamboree en discoteca després dels concerts, la qual cosa els ha permès aguantar durant més de 15 anys, fins i tot, ara amb la crisi, en què “el públic ha pujat però consumeix menys”, reconeix Joan Mas.