Enmig d'una escena musical tradicionalment governada per homes, a Catalunya està despuntant el que podríem anomenar una sensibilitat femenina, lligada a noms com Sílvia Pérez Cruz, Maria Coma, Anna Roig i L'Ombre de Ton Chien, Bikimel i Miss Carrussel, entre d'altres. Són joves cantants i compositores que gràcies a plataformes com MySpace i YouTube han pogut donar a conèixer i difondre fins a l'infinit el seu treball. "Sense internet tot hauria estat molt més difícil", assegura Coma.

Totes cinc fa anys que volten per Catalunya oferint al públic les cançons que més els agrada interpretar i les que elles mateixes han anat component. I ara -algunes ja ho han fet i d'altres tenen previst fer-ho pròximament- han decidit estrenar-se discogràficament.

D'entre les joves veus femenines del nostre país, darrerament el nom de Sílvia Pérez Cruz és el que més ressona. "Als 12 anys vaig sentir per primer cop la força que tenia cantant", explica. I en aquell moment va saber que la música l'acompanyaria sempre.

Set musical
La seva curiositat insaciable l'ha portat a investigar en diferents estils, des del flamenc fins al jazz, i en diversos instruments, des de la guitarra al saxo. Són tantes les ganes de Pérez Cruz de beure d'aquí i d'allà que la de Palafrugell és capaç de portar alhora un munt de projectes. D'una banda, Las Migas, un grup inspirat en el flamenc, al qual després de 6 anys de presentar-se en directe ara li ha arribat l'hora del primer disc, Reinas del matute. A l'altre extrem hi ha Llama, un duet de veu i hang amb el músic israelià Ravid Goldschmidt, que només fa concerts esporàdics.

Actualment Sílvia Pérez Cruz també està muntant un projecte de boleros amb el contrabaixista de jazz Javier Colina; forma part de l'espectacle de Joan Oller Rebels amb causa, que es representa fins demà a La Carpa de Rambleros i, com a convidada, participa a l'homenatge a Camarón Leyenda del tiempo. "Fins ara he fet tantes coses perquè necessitava aprendre diferents maneres de tocar per anar omplint la maleta", explica Pérez. Uns recursos que li han servit per passar pel seu filtre tot el que canta, però també per crear les seves pròpies composicions que l'any que ve té previst editar en el que serà el debut en solitari.

Maria Coma ja ho ha viscut, això d'estrenar-se discogràficament en solitari. Linòleum (Amniòtic Records) és el títol d'aquest primer àlbum de cançons d'autor, plenes de detalls, personalitat i sensibilitat, un disc produït per Pau Vallvè, amb qui Coma va descobrir "el món de les discogràfiques i dels concerts" a través del seu projecte comú, U_mä.

Objectius
Tot i que pràcticament té bolo cada cap de setmana, el més decebedor de tot plegat, confessa la barcelonina, és que "sovint que et contractin té més a veure amb caure bé a algú que amb la música". Des de fa un any Maria Coma es pot dedicar exclusivament a la música, en part perquè compagina aquest vessant de cantautora amb el de compositora de bandes sonores. No obstant, "l'objectiu final no és poder viure d'això sinó disfrutar-ho", afegeix.

Anna Roig va descobrir la chanson mentre estava d'Erasmus a Lió. Quan va tornar al Penedès, fa 5 anys, va apostar per la banda L'Ombre de Ton Chien, amb la qual, a més de versionar clàssics francesos, presenta un repertori propi que ha estat recollit en un disc homònim. El 2009 van guanyar diversos premis i per a la revista Enderrock va ser el grup revelació de l'any. Les coses els van bé: no paren de tocar i en cada concert venen una mitjana de 20 discos.

Miss Carrussel, l'alter ego de Mireia Madroñero, no pot anar enlloc sense endur-se algun instrument. "No se sap mai quan arriben les muses", diu. Ella també es va "atrevir" a penjar al MySpace algunes de les seves cançons i al cap de poc -ara fa uns quatre anys- li van trucar per fer el seu primer concert al BeCool de Barcelona. "Vaig haver de preparar el directe després d'haver dit que sí al concert", assegura. Madroñero no tenia previst començar una carrera com a artista, que veu més com un divertiment. És una de les sòcies del segell Sones i sap molt bé com funciona la indústria musical i, per tant, creu que no podria viure d'això ni tampoc és "el meu únic objectiu". De moment, però, al maig publicarà Els patis interiors (Sones), un primer disc en què recull un seguit de temes "un pèl antics", íntims i musicalment frescos, interpretats amb una veu sòlida, nítida i càlida que promet.

Els orígens musicals de Bikimel (Vicky de Cascà) són una mica diferents. Compositora autodidacta, va començar en grups de blues i de rock fins que va guanyar el premi Èxit del concurs Sona9 2007 amb la maqueta Mikro. "Jo creia que era més fàcil cridar l'atenció del públic amb versions, però és al revés", i acaba de treure el seu debut, Stat jònic (Temps Record), "un còctel d'estils musicals i registres". Com totes elles.