Passar-ho bé no té preu. Aquest vindria a ser un possible raonament per explicar que, malgrat la crisi econòmica, la gent segueix escurant-se les butxaques per assistir a qualsevol activitat cultural. És ben cert que al nostre país el lleure no és car i en un nombre important d’ocasions té gratuïtat, però tot i així és una despesa suplementària que, en temps de restriccions econòmiques domèstiques, es pot tendir a suprimir.
No obstant això, organismes públics i privats han coincidit a assegurar a l’AVUI que al llarg d’aquest any –pendents de saldar la temporada d’estiu– l’afluència de públic i el perfil dels visitants han estat similars a anys anteriors. Fins i tot, en gairebé totes les institucions consultades, el nombre de participants ha crescut lleugerament, en general arrossegat per una demanda més gran del públic familiar. És el cas dels actes que organitzen l’Obra Social de Caixa Sabadell, Caixa Manresa i La Caixa o museus com el de la Xocolata.

El fet que s’hagi mantingut viu l’interès del visitant per un gran nombre d’activitats ha permès als diversos ens culturals mantenir la programació “inalterable” i “coherent amb els seus objectius”, explica Carla Tarruella, de la Fundació Suñol, i ho corroboren des de la Fundació Brossa. De tota manera, en molts museus, centres cívics i biblioteques s’ha fet un esforç creatiu per idear ofertes adreçades a col·lectius més específics.
Els responsables de Món Sant Benet (Sant Fruitós del Bages), de la Fundació Caixa Manresa, expliquen que s’han fet campanyes de promoció i “s’han creat paquets més econòmics que englobin un major nombre de coses per resultar més atractius o més complets”.

Perquè on sí que s’ha deixat notar la crisi ha estat en el nombre de visitants estrangers gairebé a tot arreu. Ara per ara, s’ha detectat un ús més reduït de la targeta cultural de Turisme de Barcelona, amb l’excepció del Museu de la Xocolata, que “ha estat més visitat”. Des de Turisme de Barcelona s’adverteix que “una disminució en el nombre d’estrangers als museus i altres activitats no vol dir que el turisme que ens arriba no estigui atret per la nostra cultura, sinó que el descens s’ha donat perquè el nombre de visitants de fora ha estat inferior al d’altres anys”.

Noves iniciatives
Per pal·liar situacions com aquesta, des de Turisme de Barcelona i un col·lectiu de fundacions privades d’art de la ciutat s’està treballant de forma molt incipient per idear un programa turístico-cultural amb la possibilitat que inclogui un recorregut multitiquet per diverses fundacions privades d’art.

Perquè, en definitiva, el que enganxa al públic és la qualitat i varietat del que es pot veure. Això no impedeix que, un cop davant del museu o centre escollit, tothom revisi la cartera per veure quina targeta té d’altres ens, clubs socials, de lectura, sanitàries... que li permeti accedir a algun tipus de descompte o que valori l’opció de fer la compra de les entrades per internet per estalviar diners. La gent s’hi mira, la pela és la pela.

Si no, que els ho diguin als centres cívics de Barcelona i a les associacions que sota el seu paraigua no deixen d’organitzar actes. Un dels més recents, inaugurat el febrer passat, l’Espai Jove de Gràcia, ho ha palesat “en tant que el moviment associatiu per si sol ja mobilitza la seva gent, l’afluència que estem tenint a qualsevol activitat és alta” i molt concretament “entre els joves”.

A Casa Elizalde, les coses també van vent en popa, “sobretot perquè l’oferta d’oci dels centres cívics és sempre més econòmica que d’altres opcions com escoles de teatre, dansa, gimnasos, acadèmies, etc”, exposa la directora del centre, Miriam Alcaraz. La Casa Elizalde, que és un tradicional centre que sempre ha tingut una forta demanda en les exposicions i els espectacles, també ha vist com ha augmentat el nombre d’inscrits en els cursos de caràcter més formatiu.

Llegir de franc
Com a la ciutat de Barcelona, el consum cultural s’ha incrementat arreu de la demarcació de Barcelona segons la Diputació, al voltant del 10% en arts escèniques, patrimoni cultural i la xarxa de biblioteques. En general, el préstec de llibres és una de les activitats que més s’ha despertat. Les dades del conjunt del 2008 mostren que s’han realitzat al voltant de 44.600 préstecs diaris, i 2,2 préstecs per cada habitant de la demarcació.

De fet, en aquest cas sí que pot pesar el fet de la gratuïtat. A la xarxa de les Biblioteques de Barcelona l’evolució de les dades és similar, però els seus responsables també alerten que en les activitats que han estat de pagament, per exemple l’Itinerari. La Setmana Tràgica a peu de carrer, l’afluència de participants ha estat tot un èxit.

Pel que fa a patrimoni cultural, la xarxa de museus locals de la Diputació de Barcelona ha incrementat l’assistència en un 10,7%, en bona part per un interès creixent de les escoles. Aquest també ha estat el canvi més substancial que ha detectat la renovada Fundació Godia. Aquesta institució ha gaudit aquest any “d’una situació excepcional perquè s’ha traslladat a una seu molt més àmplia”, concreta la seva directora Sara Puig. Explica que potser aquesta novetat “ha despertat la curiositat de locals i estrangers” i ha permès que “el públic escolar pugui fer cap a la nostra institució gràcies a la renovada aula infantil que hem posat en funcionament”.

La millora en l’oferta i en els serveis és també una de les qüestions que cap centre pot deixar de banda: al contrari, s’ha de potenciar. Totes les fonts consultades veurien amb bons ulls ampliar algunes de les iniciatives de caràcter gratuït que ara es reserven només per a la Nit dels Museus, el Dia Internacional dels Museus o la Diada de Santa Eulàlia a Barcelona. Sempre que “s’hi sumi la resta d’oferta cultural i fem créixer el mercat”, puntualitzen.

En definitiva, es pot dir que la demanda de continguts culturals està sent “sostinguda i dinàmica” i està quedant al marge de la crisi econòmica perquè, com explica Valentí Farràs, responsable de difusió i públics dels centres de la Fundació La Caixa, “si estigués vinculada a la crisi la corba, tan en positiu com en negatiu, seria molt més pronunciada i significativa”. n