El director de BarnaSants, Pere Camps, cada any repeteix la mateixa cançó: programa massa concerts i jura que l'any que ve en seran menys. Doncs per a la quinzena edició, que obre divendres Cesk Freixas a L'Auditori, s'ha superat, ja que de la seixantena de recitals que sol oferir el certamen en els últims temps, ha passat a apropar-se perillosament al centenar. I és que no se'n pot estar, de donar cabuda a gairebé tothom que truca a la seva porta. És generós de mena.

"El 1996, la modernitat triomfava en tots els terrenys, es menystenia la cançó i ens desqualificaven dient-nos que érem del passat, que fèiem cançons polítiques, com si les cançons melòdiques no ho fossin, de polítiques", diu ara Camps, triomfant. "Als moderns els molestaven les cançons que intentaven explicar les realitats de la vida", afegeix. I de visions ells n'oferiran, enguany, 97, "una barbaritat", admet Camps. "Si tingués el 10% del personal del Festival Grec, faria 1.000 concerts", amenaça.

Més pluralitat, impossible. Tot i que per a aquesta edició l'accent és occidental, ja que BarnaSants tancarà l'aventura el 28 de març a València, tot consolidant la tendència general dels festivals barcelonins a portar el final de festa lluny del Cap i Casal.

17 espais
L'encarregat de la traca serà Òscar Briz, un habitual del certamen. Verdcel, Miquel Gil i Remigi Palmero seran els altres valencians estel·lars que passaran pels 17 espais on es desenvoluparà el festival. Raimon oficiarà de gran capità amb la seva primera actuació dins el certamen: serà el 25 de març a L'Auditori amb un recital antològic en el qual no faltaran les cançons noves que el de Xàtiva està preparant des de fa uns mesos i que podrien veure la llum en forma de disc durant el 2010. "Més enllà de criteris polítics i reivindicatius, hem de reivindicar una cosa fonamental: hi ha una àrea que va de la Catalunya Nord fins a Alacant, on hi ha una mateixa llengua i una mateixa cultura", manifesta Camps. I deixa clar que si tots féssim un esforç, no ens acabaríem la cultura de tot aquest territori abans anomenat Països Catalans i que ara busca definició urgentment.

BarnaSants tindrà representants de tots aquests Països Valencians que reivindiquen en el pòster de la 15a edició. De Mallorca, per exemple, actuaran l'històric Biel Majoral i la promesa Marcel Cranc, dues propostes que són als antípodes i que demostren la vitalitat del festival, eclèctic i rigorós com pocs. Prometen, a més, el concert de Joan Isaac i Luis Eduardo Aute, o el de Rafa Pons i Dani Flaco. Marc Parrot, Quimi Portet, Víctor Manuel, Javier Ruibal, Jabier Muguruza, Pedro Guerra, Gerard Quintana, Jofre Bardagí, Gianmaria Testa i Maria de Medeiros són altres dels cantautors estel·lars que passaran pel certamen. És difícil tenir tant de talent en un mateix festival.

Fundació el 2011
Camps assegura que BarnaSants "posa el nom de Catalunya al món", ja que actualment és una referència continental. Per això a partir de l'any que ve serà una fundació qui s'encarregarà d'organitzar BarnaSants. Tenen massa deutes i amb el nou organigrama els serà més fàcil assumir un certamen que ha esdevingut gairebé monstruós i que, tot i presentar 97 recitals, gaudeix d'un pressupost petit: prop de 600.000 euros (un 35% dels quals prové de subvencions). Les empreses interessades ja saben on han de trucar.

Un altre punt d'interès del festival és l'espai que dediquen al centenari de la Revolució Mexicana, la de Pancho Villa, Zapata i companyia. Quatre artistes en donaran fe: Paco Barrios El Mastuerzo, Mauricio Díaz El Hueso, Maria Inés Ochoa i León Chávez Texeiro. Sempre atent a les realitats llatinoamericanes, BarnaSants homenatjarà Víctor Jara a través d'un concert de Manuel García, cantautor que va gravar un magnífic disc amb Guillamino, Exile, en què musicaven Pere Quart i Neruda.

L'any passat, el festival va engegar a contracorrent una línia discogràfica. I enguany hi persisteixen i enregistraran els concerts d'Enric Hernàez, Albert Fibla, Briz i Alejandro Martínez -que porta un any i mig treballant l'obra de Jaime Gil de Biedma-, que s'afegiran al ja existent d'Ester Formosa.

Es veu que Pere Camps un dia va quedar tocat pel verí de la poesia cantada. I no pot parar de programar concerts. Ara ja té un festival que és gairebé inabastable.