Esteve Riambau, nou director de la Filmoteca de Catalunya, assumeix el càrrec com un "repte" i amb la "il·lusió d'afrontar els canvis tecnològics de l'audiovisual". Riambau, col·laborador habitual de l'AVUI, planteja la seva nova tasca des de l'objectiu de preservar el patrimoni cinematogràfic, propi de la Filmoteca, i la preservació també d'un patrimoni identitari i de l'imaginari de país.

Riambau subratlla les "condicions històriques" d'aquests moments, en què es disposa de dependències adequades per a l'emmagatzematge dels fons de la Filmoteca a Terrassa, juntament amb el nou edifici del Raval de Barcelona, que estarà dotat de dues sales de projecció, una mediateca, sala d'exposicions i centre d'activitats, que també vol obrir al barri.

Amb aquests actius, Esteve Riambau es planteja un "salt qualitatiu" en la funció de la Filmoteca, amb l'establiment de "criteris i mecanismes de preservació i avaluació [del fons cinematogràfic de la institució] i noves formes de divulgació de la cultura cinematogràfica". El nou director de la Filmoteca recorda que el fons de la institució té 30.000 títols.

Riambau ha estat elegit entre les 19 candidatures que s'han presentat al concurs internacional convocat per l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) arran de la jubilació de l'anterior director del centre, Roc Villas. D'aquestes, 14 eren de Catalunya i 5 d’altres països.

La comissió de selecció està integrada per Christian Dimitriu, administrador delegat de la Federació Internacional d’Arxius de Filmoteques (FIAF); Rosa Vergés, directora i guionista de cinema i membre del CoNCA; Jorge Wagensberg, fundador del primer Museu de la Ciència de Barcelona i director científic de la Fundació La Caixa; Ferran Tomàs, director de l’Àrea Audiovisual de l’ICIC, i Natàlia Garriga, gerent de l’ICIC.

Una vida dedicada al cine
Esteve Riambau i Möller (Barcelona, 1955) és professor titular del departament de comunicació audiovisual i de publicitat de la UAB, llicenciat en medicina i cirurgia i doctor en ciències de la comunicació. Historiador, crític i realitzador cinematogràfic, és autor d’una trentena de llibres sobre la història del cine; un dels més recents, la biografia Ricardo Muñoz Suay. Una vida en sombras (2007), ha estat guardonat amb el premi Comillas i el de l’Acadèmia del Cinema Espanyol.

Autor de monografies sobre Kubrick (1990), Ferreri (1990), Coppola (1997), Chaplin (2000) i Jaime Camino (2007), també ha dedicat una especial atenció al cinema francès. Ha coordinat tres volums d'Historia general del cine (1995-1998), va ser coautor d'Historia del cine español (1998) i del Dicciona­rio del cine español (1998), i, conjuntament amb Casimiro Torreiro, ha publicat: En torno al guión (1998), Guionistas en el cine español (1998; premi Muñoz Suay de l'Acadèmia de Cinema Espanyol), Entrevistas con guionistas del cine español contemporáneo (1999) i Productores en el cine español (2008). Riambau i Torreiro són també coautors del llibre El cine de la gauche divine. La Escuela de Barcelona (1999) i del documental La passió possible. L’Escola de Barcelona (2000).

Reconegut especialista en l’obra d’Orson Welles, ha publicat tres llibres sobre aquest personatge, és coguionista del documental Orson Welles en el país de Don Quijote (2000) i director i adaptador de l’obra teatral Su seguro servidor: Orson Welles (2008), estrenada al Festival Grec de Barcelona i nominada als premis Max. En col·laboració amb Elisabet Cabeza, ha dirigit els llargmetratges cinematogràfics La doble vida del faquir (2005) i Màscares (2009), tots dos presentats al Festival Internacional de Sant Sebastià.