El llegat del fotoperiodista català Agustí Centelles, mort el 1985, ha arribat aquest dilluns al Centre de la Memòria Històrica de Salamanca, després que els seus fills venguessin l'arxiu fotogràfic al ministeri de Cultura.

Aquest matí, els dos fills, Octavi i Sergi, han dipositat en aquest centre els 12.000 negatius del fotògraf en dues maletes i un arxivador, segons han explicat després de lliurar l'arxiu a la directora del Centre, María José Turrión.

Octavi Centelles ha assegurat que d'aquesta manera "acaba la polèmica", sorgida amb la Generalitat de Catalunya després que els hereus del fotoperiodista català anunciessin la venda del seu arxiu al ministeri, que els abonarà 700.000 euros.

L'única condició que es va posar és que l'arxiu quedés unit, "sense disgregar-se", per la qual cosa es va decidir dipositar-lo al centre de la Memòria Històrica de Salamanca, segons ha explicat Octavi Centelles.

També ha recordat que la venda al ministeri de Cultura es va fer després d'haver rebut diferents ofertes de compra dels fons per part d'entitats socials, particulars i empreses de subhastes, a més de la Generalitat de Catalunya.

Els motius pels quals es va decidir acceptar l'oferta del ministeri, davant altres com la d'una casa de subhastes londinenca "que la triplicava", han estat aconseguir "una major difusió i un millor projecte expositiu".

Aquest diumenge a la nit van arribar a Salamanca els fills de Centelles i, "per evitar problemes", van portar les dues maletes amb plaques de vidre i la caixa amb els arxius de les fotografies al Centre, encara que ha estat aquest matí quan s'ha procedit el lliurament oficial.

Els germans Centelles han declinat respondre a la versió donada per l'historiador Publio López Mondéjar, segons la qual a l'arxiu del fotoperiodista català hi ha obres d'altres fotògrafs, com Torrents i Gonsanhi.

Així, Sergi Centelles ha assegurat que si "algú vol afegir llenya al foc, que es cremi, perquè nosaltres no volem seguir amb polèmiques absurdes".

Amb el lliurament de l'arxiu del fotoperiodista es conclou "el jeroglífic" que va començar a fer-se "fa més de 70 anys", segons els seus fills.

Agustí Centelles Ossó, que va néixer a València el 1909 encara que va viure a Catalunya des de molt petit, va rebre el Premio Nacional d'arts plàstiques en fotografia de 1984, atorgat pel ministeri de Cultura.