Els mitjans de comunicació reflecteixen de forma insuficient les aportacions de les persones immigrades al conjunt de la societat, tant pel que fa al seu posicionament com a la seva contribució a la realitat del país. Aquesta és la conclusió bàsica de l’informe elaborat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre la presència de la immigració en la informació.

Les persones immigrades ocupen el 2,8% del temps de paraula en els informatius, quan la seva presència real a la societat catalana és del 15%. Aquesta divergència porta el CAC a insistir “que cal avançar cap a un més gran pes de la diversitat en els aspectes informatius”, segons els seus consellers Rafael Jorba i Dolors Comas.

Des del punt de vista de l’òrgan regulador, les dades mostren un relatiu avenç en el tractament d’aquest tipus d’informació, però no tant perquè hagi augmentat la presència informativa, sinó perquè aquesta s’ha fet més complexa. Això vol dir que els immigrants segueixen sent protagonistes de les notícies d’àmbit policial-judicial (un 49,7% del temps de la notícia) però s’ha equiparat el paper de víctima amb el rol de problema que era el que predominava en un estudi similar del 2005. I, a més, en aquests casos, s’explicita l’àrea de procedència de les persones quan, en informacions d’àmbit social i polític, el tractament cap al col·lectiu immigrant és molt més genèric. També es percep un canvi favorable en la mesura que les informacions han evolucionat cap a una visió més complexa del fenomen migratori. És a dir, han sorgit noves temàtiques com el reagrupament familiar o el dret a vot.

L’estudi, que ha analitzat els informatius de TV3, 3/24, TVE Catalunya, 8tv, Barcelona TV i Canal Català Barcelona durant el trimestre gener-març del 2009, palesa que el poc temps de paraula que tenen els immigrants es concentra en la categoria societat (un 25,6%), en canvi, les persones no immigrades tenen la màxima presència en les notícies de crònica política. “Això és una expressió més del poc accés de la població immigrada a la política i de com la seva opinió passa desapercebuda”, va explicar Comas. Altres temàtiques on els estrangers tenen més veu són els conflictes socials, les cròniques internacionals o la sanitat.

No obstant, quan apareixen en la informació, sempre són protagonistes de segona classe ja que gairebé sempre ho fan a títol personal (31,4%). En alguna ocasió (al voltant del 20%) se’ls dóna entrada pel seu rol associatiu o econòmic. Un fet, aquest, que demostra “que la població immigrada no té vinculació institucional o relació amb els grans sectors que centren el funcionament de la societat”.