"Si Fuster vivira, s'hauria alegrat de comprovar que el temps li ha llevat la raó, que el seu amic Bausset ja no és l'home subterrani". Així iniciava l'escriptor Santi Vallés la seva intervenció en el concorregut homenatge al professor i activista Josep Lluís Bausset, en el seu cent aniversari, que ahir va organitzar Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Hi van assistir centenars de persones, moltes del seu poble, l'Alcúdia, i diverses autoritats, cap en representació del govern valencià. "Tenim una societat anestesiada i pobra d'esperit davant el reconeixement dels seus homenots", es lamentava el també biògraf de Bausset.

El farmacèutic i professor de biologia i química "amb cor de maulet", com el va descriure Vallés, va acudir acompanyat de la seva esposa i els seus tres fills, però fent honor a la seva extremada discreció va decidir no parlar. "No m'ho meresc", deia lacònic visiblement emocionat a l'AVUI en acabar l'homenatge.

Aquest "perseverant humanista sense pèls a la llengua", deia Vallés, que tan aviat escriu al diari cròniques de pilota valenciana com "encesos articles polítics" , representa, segons el president d'ACPV, Eliseu Climent, "la dignitat i la memòria viva del nostre poble". Ja des d'abans de la guerra Bausset va estar, recordava Climent, darrere de tots els projectes importants per al país, juntament amb Fuster o Manuel Sanchis Guarner.

El seu "compromís amb el país", com va destacar el rector de la Universitat de València, Francisco Tomás, és el que segurament explica, segons l'alcalde de l'Alcúdia, Robert Martínez, que als seus cent anys encara acudeixi a l'ajuntament a reclamar zones verdes, a recollir signatures perquè es vegi TV3 o que no es perdi cap acte cultural. "Això sí, han de començar puntuals, sinó el tio Pepe s'aixeca i se'n va".

No són pocs els lligams de Bausset amb l'abadia de Montserrat, l'abat de la qual, Josep M. Soler, era ahir a l'acte. El fill de Bausset, Josep Miquel, és monjo d'aquesta congregació i com explicaven ahir a l'AVUI dos dels seus exalumnes, el catedràtic de filologia Antoni Ferrando i el director executiu del Palau de la Música Catalana, Joan Llinares, als anys 60 el professor Bausset els passava clandestinament la revista Serra d'Or.

L'abat de Montserrat va destacar de Bausset, a més de la seva formació científica i humanística, els seus valors, "l'esforç, l'equitat, la solidaritat i el respecte", i com tots els que l'acompanyaven a la taula, el seu "servei fet discretament". Una discreció extrema que no va passar desapercebuda per a l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol. "Vostè no ho està passant bé en aquest acte on tot són compliments", li va etzibar a Bausset a mitja intervenció. I va afegir: "Estigui content perquè això serveix d'exemple per a tots". Pujol, que va emocionar el públic amb el seu "sermó" -"des que no parlo de política acabo fent sermons"-, deixava indirectament dit el sentit de l'homenatge. "Ara només accepto participar en actes als quals em convoquen joves o persones grans, els primers perquè són el futur i els segons per donar-los les gràcies".