Dijous passat, CiU presentava a la Junta electoral de Barcelona un recurs contra el document de conciliació signat per la direcció de TVC i els comitès professionals i d'empresa de TV3 per suspendre la vaga prevista en algunes franges horàries estratègiques, a canvi de situar els blocs electorals al final del Telenotícies. Si bé en l'escrit de CiU s'argumenta el recurs per un incompliment dels criteris fixats pel consell de govern de la CCMA en període electoral perquè l'acord preveu la possibilitat de cobrir notícies polítiques "d'especial rellevància" fora dels blocs, hi ha altres motius de fons.

CiU tampoc no confia en els periodistes sense càrrec
“Fa temps que havíem iniciat un procés de flexibilització dels blocs, fora de la llei, per cert, però ha degenerat en una vaga i el boicot a la democràcia per part dels treballadors. En els mitjans de la CCMA la degradació del pluralisme és galopant. Han pervertit la llei electoral barrejant-la sota l'epígraf de suposats criteris professionals”, assenyala David Madí, secretari executiu de comunicació i estratègia de CDC.

Madí deixa clar que el pacte a TV3, “és la gota que ha fet vessar un got que ja estava molt ple”, i que si bé CiU exigeix que els blocs s'integrin dins del TN i es minuti escrupulosament la informació”, el recurs a la Junta Electoral “ha de posar unes bases per als 365 dies de l'any per recuperar la democràcia a TV3 i Catalunya Ràdio”. En aquest sentit, Madí acusa directament els treballadors, no només els caps, de “no vetllar per la cultura democràtica durant tot l'any. És per aquest motiu que CiU no pot confiar en els treballadors ni en el seu suposat criteri periodístic”.

La federació nacionalista rebrà una resposta de la Junta aquest dimarts, a tres dies del final de la campanya. En qualsevol cas, Madí ha advertit en declaracions a l'AVUI.CAT que “en properes campanyes electorals, o es reequilibra completament la balança entre oposició i govern a la ràdio i la televisió, o CiU farà que la CCMA s'ajusti estrictament a la llei electoral, sense permetre ni un sol matís de flexibilització. Amb l'acord que recorrem s'han sobrepassat tots els límits de cultura democràtica, i no es tornarà a repetir”.

Els blocs al final no vulneren la llei
El sistema de minutatge de quota de pantalla o antena dels partits polítics té el seu origen a TVE sota el mandat d'Alfonso Guerra. El sistema es va instaurar per assegurar la presència de minories, que amb Guerra tenien vetada qualsevol aparició.

A parer del catedràtic de Ciència Política de la UPF Ferran Requejo, que va ser membre de la Junta Electoral Central entre el 2004 i el 2008, “l'acord adoptat per TV3 i els treballadors pot ser correcte, ja que manté els criteris de minutatge. Els blocs són l'instrument per garantir aquest minutatge, el moment en què apareguin és secundari des del punt de vista legal. Apareguent al final del TN no es vulnera la llei”. Requejo apunta en aquest sentit que “no hi ha massa base legal en el recurs de CiU perquè el minutatge es manté intacte, però és possible que CiU recorri a la Junta Electoral Central si no se'n surt”. En qualsevol cas, apunta Requejo, “tot plegat també dependrà del parer de les persones que formin part de la Junta”.

Per a Requejo, els blocs són fruit “d'un problema de la cultura política espanyola, que no acostuma a respectar les minories a l'oposició”. Considera “demostrat” que “els governs controlen els mitjans públics i els fan servir per afavorir els partits de govern, justificant sovint la no aparició d'altres partits per criteris periodístics”. És per això que aquest politòleg defensa el sistema de blocs, i matisa que “a Catalunya s'és més respectuós amb el criteri periodístic, però estem davant d'una normativa que té un caràcter general més enllà de Catalunya”.