Esperar que passi el temporal. Aguantar, sense deixar de treballar, com si no passés res. No tirar la tovallola. En definitiva, resistir. Aquesta és l’actitud amb què els galeristes d’art s’enfronten a la crisi econòmica, que, com arreu, ha afectat profundament el mercat artístic.

Els galeristes qualifiquen la temporada que ara s’acaba de tancar de difícil, complicada i molt, molt, de fet massa, tranquil·la pel que fa a les vendes i a les visites. Els compradors, asseguren, no han perdut l’interès a adquirir, però el problema és que s’ho pensen molt a l’hora de prendre una decisió i les transaccions són lentes i, massa sovint, es queden en res.

Sense voler descriure una situació catastròfica, Àngels Garcia, de la galeria Safia de Barcelona, explica que la recessió del mercat de l’art “s’ha anat agreujant en els últims mesos”. Garcia parla de “retenció considerable” a l’hora de comprar i lamenta sobretot un efecte secundari de la crisi: “És una crisi doble perquè afecta els ànims d’adquirir però també els ànims de visitar. La falta de capacitat adquisitiva potser atura els visitants a entrar a les sales per no veure’s compromesos”. La galerista, que lloa “l’esforç de resistència” de galeries i artistes, creu que s’han de potenciar les activitats que puguin animar el ritme de visites i insta el públic a “entrar, mirar i gaudir”.

Pilar Carbonell, de la galeria Palma Dotze de Vilafranca del Penedès, també ha notat molt la falta de visitants i remarca que molts clients a l’hora de comprar “s’ho pensen molt, prefereixen esperar”. Carbonell, que enguany celebra els seus 20 anys com a galerista a Palma Dotze, insisteix que “l’important és resistir” i recorda que una galeria d’art “és una botiga en la qual entres i surts i ningú et diu que compris, és una activitat totalment de franc”.

"Ja passarem"
Fidel Balaguer, de la galeria barcelonina del mateix nom, no ha notat gaire diferència pel que fa a les vendes respecte a la temporada anterior, sobretot pel que fa a les vendes esporàdiques. En canvi, els col·leccionistes i clients habituals s’ho pensen molt a l’hora de decidir-se per l’acte final de compra: “El «ja passarem» és una frase que sovinteja molt”.

En canvi, el galerista, que fa 5 anys que va instal·lar-se al carrer de les galeries més emblemàtic de Barcelona, Consell de Cent, assegura que en molts aspectes no nota tant la recessió perquè “des que vaig obrir a Barcelona, sempre he estat en crisi i, a més, a nivell de repercussió i visites, he tingut un any millor que l’anterior”.

Sota mateix de la galeria Fidel Balaguer hi ha la Llucià Homs, el propietari de la qual està d’acord que aquesta ha estat una temporada “difícil” perquè “la gent no té ganes de gastar”, però insisteix a diferenciar l’actual crisi amb la que va afectar durament el mercat de l’art a finals dels anys 80 i principis dels 90, quan es provenia d’una situació especulativa molt extrema: “La diferència és que ara els col·leccionistes no se senten enganyats com va passar aleshores. No venim d’un moment d’especulació, no estàvem venent Tàpies a preus tres vegades més cars com va passar als 80: la crisi actual no té res a veure amb el món de l’art com aleshores, ara és una situació de crisi general”.

Homs, doncs, creu que ara com ara no només no s’ha de deixar de comprar, sinó que resulta una excel·lent inversió fer-ho per a qui tingui capacitat adquisitiva, “en un moment que hi ha més capacitat de negociació amb les galeries”. A més, Llucià Homs remarca que “la creativitat no està en crisi, és un bon moment per crear art contemporani”.

Missatge optimista
Manel Mayoral, galerista i propietari del Museu de la Joguina de Verdú, opta més per un missatge d’optimisme perquè en els últims mesos ha notat que a poc a poc “s’està sortint del temporal”. “Sí que és cert que és més fàcil vendre una peça de 5.000 euros que de 50.000, però no hem de perdre la il·lusió”. El galerista ha decidit desafiar la crisi reformant la galeria aquest estiu i ampliant en 1.000 metres quadrats el museu de Verdú.

Anna Mas, de la galeria Masart de Barcelona, qualifica la temporada de “dolenta”, però admet una “certa reactivació” en els últims mesos. “La fira de Basilea [considerada la més important del món] ha funcionat per sobre de les expectatives, tot i que és cert que tampoc era per tirar coets”.

Aquest senyal positiu, però, s’ha de llegir en clau internacional. Quant al mercat català i espanyol, les coses poden estar més endarrerides i per superar-ho Anna Mas advoca per enfocar la temporada que ve dedicant-hi recursos i esforç. La galerista insta les administracions públiques a no reduir els ajuts econòmics al sector galerístic.