Les emissores de ràdio i televisió il·legals han aconseguit el que res havia aconseguit fins ara: reunir en un front comú les emissores de ràdio i televisió públiques i privades, amb el govern de la Generalitat com a extensió a través de la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació.

L'últim cas conegut de ràdio pirata és el cas d'esRadio, de Federico Jiménez Losantos, a Tarragona i a Barcelona, on provoca interferències a Catalunya Ràdio.

Un restaurant amb vistes a la part de la serralada Litoral que limita amb Barcelona va acollir ahir a la tarda la presentació del manifest contra les emissores pirata, que signen totes les empreses de ràdio i televisió catalanes, amb referències destacades com ara Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola a Catalunya, les emissores del Grup Godó, les emissores radiofòniques de la Generalitat, COMRàdio, Comunicàlia i la Xarxa de Televisions Locals, entre d'altres.

També signen el manifest bona part de les empreses que operen a Catalunya, com és el cas d'Antena 3 TV, Cuatro i l'Associació Espanyola de Radiodifusió Comercial, també entre d'altres.

Establir el restaurant amb vistes com a punt de trobada no va ser una frivolitat: des de les seves finestres es podia veure el cèlebre Bar Marisa, paradigma de les emissions pirates a la ciutat de Barcelona -tot i que el propietari és aliè a l'activitat de les antenes il·legals-, i també el rosari d'antenes il·legals que s'estén des del cim del Tibidabo fins al turó del Carmel.

Els signants del manifest denuncien "l'ocupació il·legal de freqüències per part d'empreses i entitats pirates que provoquen interferències als operadors existents, vulneren totes les normes sobre continguts i facturen publicitat il·legalment".

Les emissores legals catalanes no s'estan de remarcar, a més, que les il·legals "infringeixen també les normatives urbanístiques, mediambientals, de competència, d'hisenda pública i de la seguretat social", entre d'altres.

El que reclamen els operadors legals és una acció legislativa que posi fi a la impunitat amb què es mouen, gairebé sense interrupció, els operadors pirates.

Aquesta reclamació encaixa a la perfecció amb la feina que fa el departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, que, en declaracions del secretari de Mitjans de Comunicació, Carles Mundó, entén que "la reclamació de canvis legals és un camí que cal fer conjuntament amb els operadors, que són conscients que la manca de resultats no té a veure amb la inactivitat sinó amb la manca d'eines legals".