Primer de tot, cal deixar clar que no ens estem referint a un aquelarre en el sentit més estricte de la paraula, és a dir, una trobada de bruixes o bruixots, però sí a l'esperit d'aquestes concentracions, com a ritus pagans celebrats clandestinament a causa de les prohibicions existents a l'edat mitjana, les quals, sota altres formes, també existeixen en aquesta època. Divendres a la nit, a La Mirona, com en un aquelarre, era nit de transgressió, nit de llibertat, nit de música i sorpreses agradables. Divendres a la nit, al davant de més d'un centenar d'incondicionals, els Berros de la Cort, grup gironí de música medieval especialitzat en animació de carrer, estrenaven el seu segon espectacle d'escenari, Los nòstres vices e pecats. Després de més de 10 anys de trajectòria, i per deixar-ho clar des del principi, els Berros de la Cort vindrien a ser per a la música medieval el que Carlos Núñez per a la música celta o Kepa Junkera per a la trikitixa, però sense l'enorme suport promocional que tenen darrere aquestes dues figures i, possiblement, sense un discurs tan sòlid. A la seva proposta, però, i això els distingeix també dels artistes abans esmentats, el grup gironí té la voluntat d'afegir-hi un component escènic que serveixi de suport a una faceta musical impecable. Perquè els Berros de la Cort fugen d'una reconstrucció eminentment històrica de la manera de fer música en l'època medieval. La utilitzen de base per modernitzar-la, per fer-la evolucionar fins a convertir-la en una potentíssima expressió artística, apta per als temps que corren. Ho fan i ho fan molt bé, des del virtuosisme en la interpretació i una sorprenent polivalència a l'hora d'enfrontar-se amb un munt d'instruments. Jordi Batallé i Xus Jiménez, amb les percussions, s'ocupen de posar el coixí, la potència, mentre que els quatre bufaires –Marc i Elda Daunis, Jordi Estefanell i Jordi Comas, que toquen un mínim de tres instruments cadascú–, acompanyats a les cordes per David Picazo, hi afegeixen els necessaris ornaments, les melodies. El menjar i el sexe són els eixos temàtics d'un espectacle bastit a partir d'un treball d'investigació, en què els Berros de la Cort aprofiten el seu bagatge com a grup de carrer. Possiblement és per això que han decidit que la proposta també havia de ser escènica, actuant amb les disfresses que utilitzen habitualment en fires i mercats medievals, i ideant un fil conductor, una lleu dramatúrgia, una història que serveixi com a excusa per reunir set excel·lents trobadors damunt l'escenari. El punt de partida és un bon material: set trobadors que provenen de diversos punts es troben per compartir experiències i parlar, cantar i compondre, sense cotilles, sobre el que més els agrada: el menjar i el sexe. Ferran Frauca, amb experiència en d'altres espectacles de tipus medieval com La dansa macabra, ha fet una feina notable en aquest sentit, malgrat que encara queda camp per córrer i aspectes per polir, per tal que tot plegat guanyi en solidesa, especialment pel que fa a les relacions que s'estableixen sobre l'escenari entre els diferents membres del grup, i pel que fa a la recerca i consolidació d'un missatge clar, inequívoc, que no deixi tant de marge a la improvisació, sense perdre l'espontaneïtat, però que haurà de jugar necessàriament amb la metàfora, vista la naturalesa de la proposta, si és que la intenció és anar també pel camí de la reivindicació, com va semblar en el concert de divendres. Només cal temps per poder treballar i ocasions per pujar a un escenari. En aquest sentit, els Berros de la Cort també són un grup atípic, perquè així com són capaços d'electritzar el personal en una cercavila –segurament divendres van trobar a faltar el públic a tocar–, poden mantenir bellugant-se tot un auditori en el seu format de concert, són aptes per a programacions de músiques del món i es poden programar entre grup i grup de rock sense que es perdi ni un bri d'energia. És més, contundents com són, possiblement n'hi afegeixin, d'energia. Si fossin bretons, gal·lesos, irlandesos o escocesos, serien un descobriment. Vejam quant temps triguen a descobrir-los i prendre'ls seriosament els programadors de casa nostra.