El Tricicle va debutar fa 30 anys a Breda. Paco Mir encara no hi era, però poc temps després, quan pujaven cada nit a l'escenari del cafè teatre El Llantiol, ja es veia que arribarien lluny.

Un mag els va preveure que amb el gag sobre Julio Iglesias i el seu "soy un truhán, soy un señor" voltarien tot el món, i una dona que llegia les mans entre els clients, també els va vaticinar que travessarien l'Atlàntic. Ahir, asseguts còmodament al teatret del carrer Riereta, Paco Mir, Joan Gràcia i Carles Sans ja parlaven de què farien quan arribés el 50è aniversari, tot recordant els seus inicis al Raval, quan cobraven 1.000 pessetes per nit, eren envejats per tots els estudiants de l'Institut del Teatre i admiraven Jango Edwards, els Comediants i Els Joglars.

Per celebrar aquestes tres dècades, el Tricicle farà un "regal" als espectadors que tornin al Poliorama a veure Garrick a partir del 7 d'octubre: un esquetx de cinc minuts (300 segons) on repassaran 30 anys. Serà al final del xou, a manera de bis, i hi sortiran alguns dels moments que els seus seguidors recorden, des dels gags que executaven entre drings de copes al Llantiol, llavor de Manicomic, a espectacles memorables com Slastic o Entretres. I és que entre les parets del teatret, segons Sans, van aprendre "el sentit del ritme" que els ha fet famosos arreu del món, amb muntatges que no deixen respirar l'espectador per culpa d'una metralladora de gags. Formats davant d'un públic que anava al Llantiol a fer petar la xerrada, passada la mitjanit, el trio havia d'afinar l'enginy perquè algú aixequés la vista del got i seguís els seus gestos. Aquí també van començar a saludar els espectadors al final de cada xou.

Fa 30 anys, de fet, a Barcelona gairebé no hi havia teatres i la cosa, diu Gràcia, no estava tan segmentada com ara, "amb teatres públics on sempre hi ha els mateixos i un teatre privat que no ho sembla". I, com va afegir Mir, "un Grec que no és el d'ara". Ja se sap que quan els mims parlen, no s'estan de res...

A Mir, Gràcia i Sans també els ha començat a arribar l'hora d'explicar com s'ho han fet per mantenir-se units durant 30 anys -"el riure del públic és una mena de droga que et captiva", diu Mir- i per aquest motiu estan construint una enciclopèdia a la seva web que aviat sortirà en format llibre, i que, "sense voler fer pedagogia, donem les claus de l'estil Tricicle", diu Mir. "Té 100 pàgines i encara no hem parlat de res". Aquí diuen, per exemple, què és un eng!! (un gag que falla) o qui era l'Antònia, aquella quiromàntica que els va vaticinar que farien les Amèriques. Preveuen més de 1.000 entrades. A l'hora de posar-se a escriure, tampoc estalvien paper.