La sagrada família és la cinquena sèrie que Dagoll Dagom fa per a Televisió de Catalunya (TVC) des que el 1993 es va posar en dansa Oh! Europa. Massa poc, si és tenen en compte la qualitat i la bona acollida de l'esmentada sèrie i d'Oh! Espanya, La memòria dels Cargols i Psico express.

La sagrada família s'estrena aquesta nit per formar part de la proposta d'humor que hi fa TV3 amb Crackòvia com a referent: el de Dagoll Dagom, però, és un humor diferent i, en aquesta producció, prové de la realitat.

La gènesi de la sèrie, segons Anna Rosa Cisquella, productora executiva i coresponsable de la idea original, neix de l'observació de la vida diària: "trobes gent enfrontada i quan els demanes per què i veus que és una collonada, t'adones que la pugna no té sentit".

Això, passat pel sedàs de Dagoll Dagom, desemboca en una sèrie que, a partir de casos reals i amb l'assessorament d'un expert del Centre de Mediació de la Generalitat, interpreta en clau de comèdia, picabaralles que han tingut lloc "a causa del repartiment d'herències, de la custòdia dels fills, de divorcis i desavinences entre germans, entre d'altres", explica el director i actor Joan Lluís Bozzo, que no s'està de precisar que Dagoll Dagom es proposa "fer passar una estona de diversió, que no vol dir fer el ximple".

L'equilibri entre la posada en escena i les històries que s'expliquen cal agrair-lo en part, segons els responsables de la sèrie, als guionistes, que han emprat la vida diària d'una família convencional com "una font de problemes i, per tant -diu Bozzo-, com una font inesgotable d'humor".

L'altra part de l'agraïment, segons el director de la sèrie, cal adreçar-lo als actors, que considera que "tenen sentit de la comèdia i una calidesa que els ajuda a transmetre una sensació de proximitat".

Tot i que la sèrie es presenta amb un repartiment nodrit, el pes recau en el nucli de la família que formen la Remei Cases -Lluïsa Castell-, en Pau Garcès -Jordi Bosch-, la Janis -Anna Moliner-, l'Ivan i en Joel -Biel Duran i Pol Hermoso- i en Rafael -Josep Torrent.

Les característiques d'aquesta "comèdia amb moltes implicacions dramàtiques", segons la defineix Mònica Terribas, directora de TVC, es completen amb la presència d'actors convidats, amb la imatge cinematogràfica que s'ha aconseguit amb l'ús de la càmera Red One -a internet se la defineix com el Lamborghini de les càmeres-, sobrevolant-ho tot, amb la manera de fer dagolldagomiana, que té el mal costum de ser sinònim de feina ben feta.