La Fundació Palau i Fabre inaugura demà al migdia una mostra de 120 dibuixos de la col·lecció del poeta. Joan Abelló és qui ha assumit el repte de triar-les i ordenar-les per acabar presentant una mostra que “ens permet conèixer la figura de Palau i Fabre com a col·leccionista, però també en les seves altres facetes, que en ell formen una sola amalgama”, comenta el director de la Fundació, Josep Sampere.

De fet, l’exposició té un interès plàstic, literari i documental, i és una demostració del bon gust i l’ull crític de Palau. Un ull acostumat a l’art i, en certa manera, heretat del pare pintor de qui també es presenta part de la col·lecció, protagonitzada per dibuixos de Josep Mompou, Xavier Nogués i Isidre Nonell.

Quan entrem en els dibuixos aplegats per Palau i Fabre ens endinsem en el món dels artistes moderns, amb dibuixos de Pau Gargallo, Francesc Labarta i Ismael Smith, i altres de contemporanis, com Joan Ponç, Miquel Barceló, Perejaume i un Tàpies que el 1964 Palau definia com “el pintor més català perquè és el més pobre de tots”.

No hi falten tampoc obres de Joan Rebull i Joaquim Sunyer i propostes trencadores d’un Joan Miró que s’iniciava en les constel·lacions i a qui Palau va encarregar un dibuix per a la revista Poesia quan encara ningú no li feia cas. El pintor va sucar la seva mà en pintura i la va estampar a la portada, fent així el que seria una de les icones del seu art.

Entre les dedicatòries, hi ha escriptors de renom que van deixar constància de la seva relació amb Palau i Fabre, com Rafael Alberti, Jean Cocteau i Federico García Lorca, a qui l’aleshores jove poeta va entrevistar amb només 18 anys. Tanquen la mostra els seus amics més recents, com Anet Duncan i Pepe Yagües.

Abelló comenta que “és una exposició que no es pot deslligar de la personalitat vehement de Palau i Fabre, que defensava els seus criteris amb força i arguments”. En certa manera, la guia per fer la mostra ha estat el mateix Palau, ja que el comissari s’ha endinsat en la seva obra i, fins i tot, s’ha deixat aconsellar per textos inèdits del poeta que es presenten en el catàleg, com un assaig de crítica indirecta sobre Pau Gargallo, un perfil de Cocteau, notes sobre Federico García Lorca i un apropament a l’escultura de Joan Rebull.

Entre les cartes també s’han trobat petites joies per al record, com Joan Ponç retraient a Palau que es dediqués poc a la seva obra i Antoni Clavé recordant les festes de París en ple exili. A la Palau, per tant, es presenta tot un món.