Unes sabates capaces d'emmagatzemar al llarg del dia amb cada pas l'energia suficient per encendre una bombeta a la nit, llibres en blanc distribuïts a les biblioteques perquè tothom qui ho vulgui hi dipositi el seu missatge, un concert amb instruments realitzats a partir de material tecnològic de rebuig, un mural per abordar-hi les grans qüestions de la vida per mitjà de complexos diagrames que en revelen, més que la certesa, l'absurd: aquestes són algunes de les propostes que plantegen els deu artistes convidats a la nova exposició del Bòlit, el Centre d'Art Contemporani de Girona, que s'endinsa en els recursos de la revolució tecnològica per posar en relleu la potència i el desenvolupament que han experimentat a les mans dels usuaris corrents. Rosa Pera, directora del Bòlit, parlava ahir en la presentació dels anomenats «professionals amateurs», gent amb un altíssim coneixement dels processos informàtics que, així i tot, no pertanyen a cap grup fàctic, però també hi incloïa el ciutadà anònim que amb un simple sms posa contra les cordes un govern en engegar una comunicació en cadena que culmina amb una manifestació, o que desafia les multinacionals difonent els seus sistemes operatius de manera gratuïta i universal. Com es crea i es propaga el coneixement en la nova societat tecnològica i quins models de comunicació engendra són les preguntes que es plantegen, des de propostes especulatives o participatives, els artistes Núria Güell, Emili Padrós, Ana Garcia-Pineda i el col·lectiu Platoniq, a les Sales Municipals; Telenoika, al Niu, i Luis Gárciga, Chiu Longina, Vladimir Arkhipov i Oh Eun Lee, a Sant Nicolau. La regidora de Cultura, Lluïsa Faxedas, va anunciar que a partir d'aquest any la Diputació també s'implica econòmicament en la programació del Bòlit, que en dues setmanes organitzarà també visites comentades a les exposicions que inclouran l'accés al Niu del sostre de les Municipals. L'accés hi serà limitat a entre deu i quinze persones.