La tercera entrega de la revista Les garrotxes inclou un extens dossier, de 46 pàgines, dedicades a l'anàlisi en profunditat del mercat, de la gent que s'hi aplega, bàsicament per vendre, però també la que hi compra. La importància del mercat setmanal com a lloc de trobada; el seu paper com a referent de la vida social que s'ha anat afeblint amb el pas dels anys i l'arribada de models comercials moderns, però despersonalitzats; el seu funcionament des de mitjan segle XX i les variacions que aquest ha tingut durant aquest temps, i la veu dels seus protagonistes, els pollataires, les verduleres i els marxants, tot això inclou el dossier, que introdueix l'historiador Jordi Galofré, i les passejades pels mercats del Rengle d'Olot, els mercats municipals de Banyoles, Tortellà i Camprodon. Completa el dossier un treball de Miquel Rustullet i Ricard Sargatal sobre els burots (cobradors municipals d'impostos que se situaven a les principals entrades dels pobles i ciutats) de Banyoles i d'Olot, respectivament.

Pere Plana, el veterinari més popular de la Garrotxa i la vall de Camprodon, «jubilat, però no retirat del tot», és una figura destacada en aquest número gràcies a l'entrevista que li fa Ramon Estéban. Marta Carbonés, Laura Portal, el mateix Estéban i Xavier Xargay són els autors dels perfils de personatges com ara l'Antoni Pagès, en Ton de Pla Boscàs; el rodeller Enric Castañer; en Joan Marcer, en Joan de can Planes i en Josep Mariscot, de Camós, respectivament. Joaquim Agustí fa un recorregut a peu per l'Alta Garrotxa, pels camins de Lliurona, mentre que Joan Pontacq proposa un recorregut de 7,6 quilòmetres pels voltants de Vilert.