Són 20 i s’han aferrat al tren d’alta velocitat del Casal Rock com si tinguessin 20 anys. Són les persones grans, d’entre 70 i 82 anys –11 dones i 9 homes–, que pels seus dots musicals i vocals han arribat al centre cívic de Can Felipa i durant els últims cinc mesos han anat treballant el repertori de les 10 cançons que interpretaran en la segona edició de Casal Rock, el programa que codirigeixen Eli Pons i el cantant i compositor Marc Parrot.
Aquests 20 cantants s’ha hagut d’enfrontar a un repertori “difícil”, com l’ha qualificat Parrot, amb temes com Give it away, de Red Hot Chilli Peppers, que han interpretat en anglès, o la cançó de punk rock Should stay or should I go, dels The Clash. També han esmerçat esforços –però amb una il·lusió encomanadissa, com fa pocs dies van demostrar davant dels periodistes els integrants d’aquesta segona generació de Casal Rock– per fer-se seva Sweet child o’ mine, dels Guns’n’Roses.

Perquè no es tractés d’un curs intensiu d’anglès, la resta de repertori són temes en català o castellà: Eufòria (Mazoni), Tantes coses a fer (Els Pets), l’adaptació al català de Jumping Jack flash (Rolling Stones), Compta amb mi (Teràpia de Xoc), Antes de que cuente diez (Fito y Fitipaldis) i Zapatillas (El Canto del Loco). Aquesta última ha servit per fer el videoclip del conjunt, gravat dins un vagó del metro de Barcelona i, per descomptat, tots amb sabatilles.

De la Seu a Can Brians
Marc Parrot ha apujat el llistó i ha dedicat aquests mesos a fer que, a més d’assajar, els vint avis i àvies visquessin de prop el que significa ser una estrella del rock. Des del novembre fins ara els avis han anat a fer bolos a un institut de la Seu d’Urgell i a la presó de Can Brians, han viatjat a Londres per enregistrar als mítics Air Studios, han tocat amb El Canto del Loco, Els Pets, Teràpia de Xoc i Fito y Fitipaldis i han pujat a l’escenari del Palau Sant Jordi als assajos que va fer el grup El Canto del Loco per preparar el seu concert del maig passat.

Totes aquestes i moltes d’altres vivències les podran compartir amb l’audiència. Perquè en aquesta segona temporada “no en teníem prou de demanar felicitat, ara volíem eufòria”, en paraules d’Oriol Grau, cap de programes d’entreteniment de TVC. I... l’han trobada.

Els herois són en Josep, l’Esteve, la Regina, en Jacint, la Joaquima, la Núria, la Carme, la Victòria, la Mertxe, la Mercè, l’Anna, en Marià, en Josep Maria, en Miquel (el més gran del grup amb 82 anys), la Immaculada (també amb 81), l’Emili, en Vicenç, la Rosa, la Maria i l’Enric.

Amb la mateixa il·lusió i ganes de superació que transmeten, han viscut “aquesta experiència única, uns mesos meravellosos, ens hem sentit importants i hem accedit a unes vivències que a la nostra edat potser eren impensables”.

Així van expressar-se la Immaculada i l’Enric, que es van erigir en portaveus del grup. Durant les deu pròximes setmanes aquest esperit es farà encomanadís per arribar a l’objectiu final: un concert a la sala Razzmatazz de Barcelona, davant de 1.500 persones.