Joaquim Torres-García (1874-1949) és un dels pintors més influents del segle XX. Mestre d'artistes, uruguaià i català d'adopció, tenia un peu a la tradició noucentista -que va desenvolupar en tantes magnífiques obres en la seva etapa catalana- i a l'avantguarda, sobretot com a fundador del constructivisme.

La sala Dalmau de Barcelona té Torres-García com un dels puntals de la seva política d'exposicions. La galeria ha exposat regularment l'obra de l'artista però també ha estat vinculada a alguns dels deixebles del seu taller de Montevideo: Alceu Ribeiro, els seus fills Horacio i Augusto, Guido Castillo...

Per això no és estrany que sigui una exposició de Torres-García la que clogui l'any del 30è aniversari de la galeria, un període de celebracions que es va iniciar amb una mostra de pintura de l'arquitecte Le Corbusier.

L'actual exposició és un petit repàs per la fructífera trajectòria de Torres-García, que s'inicia precisament amb obres de finals del segle XIX, pintades a Barcelona. Hi ha una petita obra del 1898 que representa una part de la façana del monestir de Pedralbes, que, malgrat el seu realisme, ja té alguns trets distintius del típic estil torresgarcià: la composició clara, gairebé arquitectònica, i la paleta de colors terrosos i foscos.

De l'any 1900, s'exposa també un esplèndid dibuix amb una figura femenina, que recorda l'estil de Toulouse-Lautrec i del Picasso dels primers anys. Del 1918, també es pot veure un suggerent Carrer de Barcelona.

A més d'un conjunt de dibuixos constructivistes i d'un parell de joguines de fusta originals, la mostra aplega una sèrie de pintures menys conegudes, fetes entre els anys 1926 i 1928, que il·lustren el moment que Torres-García passa a París, després d'haver marxat definitivament de Barcelona el 1920, i d'haver retornat de Nova York .

Figura arquitectònica
Entre les curiositats de l'exposició, hi ha una pintura d'un nu masculí sobre un suport de fusta amb una forma que recorda una porta grecoromana. Aquesta pintura en tres dimensions, titulada Esbós arquitectònic, conté una inscripció, que tot i estar força esborrada, es veu perfectament que és en català. A primera vista, sembla una peça de l'època catalana de l'artista però, en canvi, està datada pel mateix pintor el 1926.