Hi havia anys que s'encomanava a un sol llibre la colossal comesa de sostenir tota la indústria organitzada a l'entorn de la diada. Durant un temps, cansat ja Quim Monzó d'abanderar sense relleu la causa i com que els escriptors a vegades estan més per altres coses, per escriure posem per cas, es va confiar una tan alta responsabilitat a autèntics professionals del negoci: va ser l'era dels que aviat van ser batejats com televisius o mediàtics, per indicar amb cordialitat que pertanyien a una espècie diferent de la literària, però com que tipus com Andreu Buenafuente van allargar el fenomen fins a gairebé avorrir-lo, la càrrega va tornar a dipositar-se damunt el gènere clàssic de la diada, la novel·la, per descomptat, i els seus autors es deien Dan Brown, Ildefonso Falcones, Martí Gironell, Javier Cercas o Carlos Ruiz Zafón. Fora de Cercas i de Gironell, que són «dels nostres» i que de fet no han hagut de rivalitzar obertament cap any, i ni falta que els fa, poques vegades l'aparador de Sant Jordi haurà exhibit un podi tan clar, repartit i nostrat. Avalats per tres premis de repercussió nacional i amb tota la campanya promocional que hi va incorporada, Sílvia Soler, Gaspar Hernández i Martí Gironell tenen tots els números per liderar avui el rànquing dels llibres més venuts, i no només a Girona, aquesta àrea geogràfica que ara, per distingir-la de Barcelona centre, se'n diu amb una enigmàtica vaguetat que homenatja Tolkien, «el territori».

L'única incògnita, ben mirat, és saber a quina distància els deixarà la pirueta pòstuma del suec Stieg Larsson, que amb La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina, segona entrega de la trilogia negra Millenium (la tercera, La reina al palau dels corrents d'aire, no es publicarà fins al 23 de juny, segons ha anunciat Columna) es considera des de ja fa mesos la favorita destacada a l'efímera corona jordina. I això que alguns llibreters adverteixen que un altre escriptor del nord glacial, l'islandès Arnaldur Indridason, comença a fer-li ombra amb una altra novel·la negra de rerefons inquietant, La mujer de verde, que a França ja ha superat Larsson.

I en l'edició en què no una, sinó tres novel·les de casa nostra es disputen el liderat, Javier Cercas, un autor habituat a figurar a les llistes d'èxit amb les seves hibridacions entre realitat i ficció, s'endinsa obertament en el gènere documental per despistar tots els que li esperaven la novel·la amb Anatomía de un instante, el relat metòdic, minuciós i controvertit del cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Un altre gironí, Miquel Fañanàs, també s'inspira en un esdeveniment històric, en aquest cas la Guerra del Francès, però per fantasiejar a Mort a Girona sobre una conspiració que haurà de resoldre un vell conegut dels seus lectors, el periodista Oriol Rovira. De ple en la ficció s'inscriu, en canvi, L'habitació d'en Beckwitt, la segona novel·la del figuerenc Àngel Burgas, un autor de gran èxit en l'àmbit juvenil que torna així a la narrativa dita per a adults. Molt més prolongat ha estat el silenci editorial del cassanenc Lluís Freixas, que deu anys després de sorprendre per la maduresa de la seva poesia publica les seves narracions a Camins particulars. També amb una selecció de relats, escrits els últims vint anys i reunits a Mascarons, s'estrena als aparadors el guixolenc Xavier Colomer-Ribot, on coincidirà amb una altra escriptora fins ara inèdita, Núria Martí, que presenta la intimista Hores prohibides, finalista del Casero del 2007. De la mateixa collita d'aquest premi que sempre es fa un racó per Sant Jordi, el guanyador d'aquest any, Ricard Biel, aporta a la llista de novetats gironines Potser perquè érem nens. Més novells encara: Alícia Ventura Geis, amb Lluny de la ciutat, Renard Olivot, amb Ànima lliure, i Daniel Ferrer, amb La terra de Lavínia, un cant a l'Empordà a través del gènere clàssic de l'epístola. I, per acabar, nord enllà del territori s'incorporen a la festa dos autors perpinyanesos que no deixen, i favorablement, de sorprendre: Joan-Daniel Bezsonoff i Una educació francesa, i Joan-Lluís Lluís i Aiguafang, Premi de la Crítica Serra d'Or.