Ja han passat 44 anys des de la primera vegada que Joan Manuel Serrat va pujar per primera vegada a un escenari. Aquest dilluns al migdia el cantautor ha presentat Algo personal, una compilació de totes les seves cançons acompanyades d'una breu autobiografia i d'alguns documents "inèdits" del seu arxiu personal.

Serrat ha confessat que s'ha resistit amb ferocitat a la temptació de reescriure algunes de les cançons i ha reivindicat la "inconsciència" de la joventut per escriure. L'artista català més internacional ha explicat que la gent se li acosta i li descobreix interpretacions de les seves lletres que desconeixia i que "les milloren".

Per Serrat "cada persona fa diferent cada cançó". La gent se li acosta i li descobreix "coses que no hi són", a les cançons, però que ells veuen. "Les han fet molt més interessants", assegura. "T'arriben a explicar unes històries de les teves cançons que són fantàstiques".

"Això significa que ja no actues com un narrador d'una història acabada sinó que només ets un disparador, algú que prem un detonador. Les cançons les acaba sempre la gent, quan les canta, encara que sigui en veu molt baixa", ha comentat Serrat.

El dilema de reescriure
El cantant ha explicat que durant l'edició d'aquesta compilació s'ha hagut de resistir d'una manera "ferotge" a reescriure cançons perquè l''aprenentatge d'aquests anys" li feia entendre que així ho havia de fer. Finalment, es va decidir a "no tocar res" i ser "noble". Serrat ha recordat que va ser gràcies a la "inconsciència" de la joventut que es va atrevir a parlar de "la vida, l'amor i la mort" tenint sobre aquests temes "poca informació".

Quan va decidir començar a guardar cartells que anunciaven els seus concerts, fotografies o bitllets de viatge ja "feia massa temps" que era "impossible" recuperar moltes coses. Però als seus inicis no s'imaginava que aquell material "pogués interessar a ningú algun dia".