Després d'un primer espectacle sensacional, com Ruddigore o la nissaga maleïda, original, divertit, amarat d'un humor negre fantàstic i del talent d'un grup de llicenciats de l'Institut del Teatre en l'especialitat de teatre musical, Sergi Belbel, director del Teatre Nacional de Catalunya, va proposar a Egos Teatre posar en escena La casa sota la sorra, la novel·la juvenil d'aventures, obra del selvatà Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932), que va publicar per primera vegada el 1966. La idea de Belbel era que aquest fos un espectacle adreçat específicament a un públic d'institut, però els components de la companyia, tal com explica l'actor banyolí Albert Mora, van fer una peça apta per a tots els públics, en què s'hi pot divertir tant el públic juvenil com l'espectador adult. En comptes de limitar-se a la novel·la, Egos Teatre la va agafar només de punt de partida per mostrar el món narratiu de Carbó, de manera que l'argument de l'espectacle no manté la fidelitat a la narració, sinó que inclou múltiples elements de l'obra de l'escriptor selvatà que la fan gairebé irreconeixible, si no és perquè es mantenen com a protagonistes Pere Vidal, Henry Balua i el malvat senyor Ti, l'arqueòleg alemany Timoteus Wander, cap d'una organització criminal secreta.

La companyia barcelonina va plantejar l'espectacle des de dos vessants, la primera com un homenatge als films clàssics d'aventures i de por, de manera que és una mena d'obra de teatre dins el teatre, ja que l'acció que es representa és el rodatge d'una pel·lícula d'aventures. El segon vessant és el d'homenatge a la música dels anys 50, al jazz i els films musicals de l'època, de manera que, per exemple, el personatge de Henry Balua està inspirat i és una mena d'homenatge a Al Jolson, actor i cantant protagonista del primer llargmetratge sonor de la història del cinema, The jazz singer (El cantant de jazz, 1927), que tot sovint actuava amb la cara maquillada de negre.

Tota la música de l'espectacle, així com les lletres de les cançons, són originals de membres del mateix grup. Així, el també banyolí Francesc Mora, germà d'Albert, és qui ha composat la música, qui toca el piano en directe –ja ho feia a Ruddigore– i també actua, i Toni Sans i Rubèn Montañá són els autors de les lletres de les cançons. Albert Mora explica que el procés és gairebé sempre el mateix: “En Francesc arriba amb propostes musicals sobre la lletra i després decidim entre tots què és el que encaixa més en allò que volem fer, per procedir a retocar el que calgui. Tothom fa la seva aportació”.