Han venut tres milions de discos, però tot ha sigut “per atzar”, afirmen. El 26 de febrer Estopa treu a la venda un disc amb 12 noves cançons fidels a l’esperit de sempre, als carrers de la seva ciutat. Tan fidels, que el títol del disc, Allenrok, és Kornellà escrit a l’inrevés. Una filosofia que els ha obert “totes les portes de l’univers”, com diu un dels temes que més sonen del nou disc, Cuando amanece.

Després de vendre 3 milions de discos, encara queden papallones a l’estómac?
José Muñoz: Sempre, i en aquest disc més que mai. És el disc més real que hem fet.
David Muñoz: És la primera vegada que el produïm, ens hem responsabilitzat de tot i crec que no l’hem cagada. En aquests nou anys que portem hem après molt, i produir les nostres cançons era una necessitat, ens agrada ficar-nos en tot.

A més de donar-vos més llibertat, també deu tenir inconvenients...
D.M.: Hem guanyat el poder de jugar la carta que ens agrada, i hem perdut una tercera opinió.
J.M.: La pressió és més gran, el que plasmes a les cançons és el que has volgut donar.
D.M.: Amb el temps es valora més el que fas. Mires enrere i penses en la sort que has tingut i poder explicar-ho. Això et fa disfrutar més. Mentre la sort segueixi, aquí estarem. Jo penso que tot és aleatori, no només la nostra carrera, sinó tot l’univers.

Heu arribat on sou només per atzar?
D.M.: Per pur atzar. Si donéssim la culpa al talent, cauríem en la trampa de pensar: “Com no he de triomfar jo, tan bo com sóc?”.
.M.: Seria un suïcidi, perquè el dia que no triomfessis, donaries la culpa al talent.

Tant el títol com la caràtula del disc parlen de Cornellà, però les cançons són més intimistes, parlen d’històries individuals.
D.M.: És una mirada a l’interior des del carrer. Cornellà no és res especial que no existeixi a altres llocs del món, hi ha molts Cornellàs. Canvien els protagonistes, però la història és la mateixa.
J.M.: L’Hospitalet, Santa Coloma, Badalona, Vallecas... Hi ha tants Cornellàs on passen històries paral·leles. Per això crec que la gent s’hi sent tan identificada.
D.M.: Potser el disc té alguna reflexió interior, però això és per l’edat. Parlem dels remordiments, de la consciència, de la inspiració...

Heu compost 30 o 40 temes, dels quals n’heu extret 12 per al disc. Com els seleccioneu?
D.M.: Nosaltres no fem cançons pensant que aniran en algun disc. Les fem per hobby, com sempre hem fet. Això ens treu pressió, compons el que et ve de gust.
J.M.: Quan comencem a pensar en el disc és quan triem el repertori. N’hi ha unes que ja veiem clares, que són la columna vertebral, i la resta és triar perquè surti un disc eclèctic i equilibrat, que no sigui tot la mateixa cançó repetida.

Heu dit que cada cançó representa un estat d’ànim. ¿Es pot dir el mateix dels gèneres musicals que toqueu?
D.M.: Les rumbes les utilitzem per explicar històries de pena, per fer-les tragicòmiques. Les heavys són per dir coses amb molt de sentiment, amb força, és un crit. Les balades són més intimistes. Seguim explicant històries de perdedors, del típic personatge que està de tornada de tot. Que amb 30 anys segueix anant al parc on anàvem quan teníem 16 anys. Quan ets gran, t’has de centrar, has de treballar, però hi ha gent que s’ha quedat al parc. M’inspiren molt, hi ha molts cossos tristos, a Catalunya [Cuerpo triste és un tema del nou disc].
J.M.: Al món! Les històries de guanyadors ja surten a les pel·lícules.

De manera més o menys directa, moltes cançons del nou disc parlen d’amor. ¿Creieu que és el que mou el món o simplement us inspira?
D.M.: La passió mou el món i motiva a l’hora de compondre. El tema de l’amor és molt recurrent, i sovint es tracta d’una manera bleca, però crec que nosaltres no caiem en la sensibleria.

El vostre públic és molt entregat i participatiu, més que el d’altres grups de la vostra popularitat.
D.M.: Nosaltres no tenim club de fans oficial, perquè no volem donar la imatge d’ídols ni actuar tot el dia. No ens agrada ni el concepte de fans. Ens vénen a escoltar oients, o seguidors, i ho fan com qui va a escoltar el veí. Potser per això són més entregats, ens tornen el que els donem.