“Què hi fa Courbet al Museu Diocesà?”, es pregunta Josep M. Martí i Bonet, director d’aquest museu barceloní. La pregunta no és casual. Gustave Courbet (1819-1877) va ser un dels pintors més rebels de la França del segle XIX. Ell mateix es definia com “l’home més orgullós i arrogant de França”. Bohemi, seductor, anticlerical, revolucionari i capaç de pintar l’obra més explícita eròticament de la seva època, L’origen del món, Courbet es presenta per primer cop en una mostra individual a Barcelona, precisament en un museu propietat de l’Església.

L’exposició Gustave Courbet. Entre natura i cultura és la mostra de més entitat que s’ha fet mai a l’Estat espanyol de l’artista, considerat tot un clàssic de la pintura realista francesa. La seva obra es va veure a finals del 2009 a la seu de l’Institut Francès de València, però aquesta mostra és de més envergadura. Es tracta d’un conjunt d’un centenar d’obres, entre pintures, dibuixos, gravats i documents, procedents en la seva majoria de l’Institut Courbet, una associació d’amics del pintor constituïda als anys 30, que va acabar fundant el museu - casa natal de l’artista a Ornans. Com que el museu s’està remodelant en aquests moments, les obres han començat una itinerància per fer-se conèixer arreu del món. El comissari de l’exposició i conservador del Museu Courbet, Jean-Jacques Fernier, fill del fundador de l’Institut i emparentat llunyanament amb Courbet, remarca la importància del pintor realista com a “símbol de la modernitat francesa” i el defineix de “Picasso de la seva època”.

Una gran majoria de les obres incloses en aquesta mostra són paisatges, un gènere en què Courbet va excel·lir especialment, juntament amb el nu i el retrat i l’autoretrat. L’obra mestra de l’exposició, El castell de Chillon (1874), pintat al seu exili de Suïssa, és un exponent del compromís de Courbet amb la realitat, encara que aquest cas l’artista projecta la seva melangia per la seva situació d’exiliat polític en un edifici que en aquell moment era una important presó. L’artista havia passat sis mesos a la presó per la seva participació a la Comuna de París del 1871.

Admirador de la pintura barroca espanyola, Courbet acostumava a “extreure la llum del sol o de l’aigua” a partir d’una capa de pintura negra, raó per la qual l’obra paisatgística de l’artista tendeix a la foscor. n

*
Courbet. museu diocesà. plaça de la catedral. Barcelona. fins al 5/9