Acaba de ser nomenat president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. Quins són els reptes que ha d’afrontar en una època tan convulsa per al sector?
Volíem fer una candidatura unitària i representativa. Aparcar la competició i trobar punts en comú. Una de les exigències era que els membres de la junta directiva fossin gent amb capacitat de decisió, perquè havíem d’afrontar els reptes de l’edició en general i els específics de l’edició en català.

El repte gegant és el del llibre electrònic.
Sí, estem davant del canvi més profund que ha patit mai la nostra professió en la seva història. Cal recordar que som productors de continguts i no fabricants de paper, i el canvi de suport ens ha de comportar més avantatges que inconvenients.

I des del punt de vista de l’edició en català, quina feina cal fer?
Hi ha tres grans reptes. No pot ser que la traducció no sigui una de les eines que tenim per equilibrar preus amb el castellà. El lector no pot pagar el fet que en català editem menys quantitat d’exemplars. I amb això demanem un ajut que és clau per reequilibrar l’oferta i que sigui competitiva amb el llibre en castellà.

Però ara ja hi ha ajuts.
Sí, però és un ajut a la creació i nosaltres demanem que sigui un ajut a la indústria. L’altre repte és el de la promoció. Hi ha un dèficit en la quantitat i en la forma. S’ha d’apostar pels nous mitjans, també. I per acabar, hi ha el problema de les devolucions que hem tingut l’últim any i en què el català ha quedat més afectat que el castellà. Les llibreries no han rebut crèdits i han castigat més el llibre que té menys rotació, és a dir, el llibre en català. Hem creat una taula de negociació amb la Generalitat i hem creat una relació bilateral perquè l’associació participi directament en la construcció del pressupost 2010.

Vaja, que voleu més diners.
No, no es tracta de més diners sinó de redistribuir-los d’una manera més eficient. No només reclamem l’ajut, sinó que els editors ens hem d’autoregular i saber què serem el 2011 perquè ells es puguin imaginar com seran els últims pressupostos.

Amb tot aquest trasbals del sector, un dels punts que hi ha sobre la taula és el de drets d’autor. En aquest sentit, les associacions d’escriptors recomanen prudència abans de signar drets digitals.
En aquest context, les directrius gremials no són gaire útils. Crec que les iniciatives que no siguin per afavorir la venda del llibre electrònic i fer-ho ràpidament entraran en via morta, perquè això no pots parar-ho. El que hem de procurar és veure quins avantatges tenim i quins lectors trobarem per aquest camí. Encara que no vulguem, passarà, i a qui és quedi quiet se’l saltaran. No es poden posar portes al camp.

Ningú no parla d’immobilisme sinó de no comprometre’s amb els drets digitals per a períodes llargs, perquè hi ha molta varietat d’oferta dels editors.
Els mercats s’acostumen a regular sols i les agències literàries ja posen les seves recomanacions. El llibre digital no significa que a l’autor se l’enreda i es troba comercialitzat sense avisar-lo de res. Hi ha un consens en un fet i és que qui més ha de guanyar en aquesta transformació és l’autor. Des de la nostra plataforma, 36L, ja s’ha fet un contracte específic de llibres digitals. Estem al principi de tot això i anirà evolucionant. Ja veurem qui té més força.

Per què diu que hi ha el consens que l’autor hi guanya?
Perquè s’elimina una part de la despesa de producció, que és un 15% del pastís.

També es pot eliminar la distribució.
No, es fa una altra mena de distribució. Hi ha una logística virtual, si no, qui emmagatzema els llibres? Qui inverteix en la forma d’enviar els llibres als punts de venda? Qui els renova?

Però és més barat aquest sistema que llogar un magatzem de la Zona Franca.
La inversió del projecte 36L ha costat tres milions d’euros. La barrera d’entrada a la distribució no és petita. El dibuix autor, editor, distribuïdor, punt de venda i lector es mantindrà sempre que cadascú entengui que hi ha d’aportar un valor afegit i que no es pot quedar immòbil.

Un dels patiments de tota aquesta transformació del negoci és que no passi com amb la música, en què el pirateig ha fet molt de mal.
El món de l’edició té una sort i és que d’altres han patit per ell. Sempre que es parla de l’oci digital, surt el tema de la pirateria, però això també passa amb les ulleres de sol i amb les bosses i en el món editorial tradicional. En molts semàfors de moltes ciutats de Sud-amèrica t’ofereixen l’última del García Márquez per un dòlar.

Però encara que sigui un problema estès no deixa de ser un problema.
A diferència de la música, hem pogut aprendre humilment algunes coses. Una d’intangible, que és la cultura de la gent que navega i governa internet. No és el mateix sortir el 2010 que el 2005. Ara hi ha més consciència en contra del pirateig. La segona cosa que hem après és l’oferta. El món editorial està corrent molt per engegar una oferta atractiva per al lector i s’ofereixen molts llibres al mateix temps que el paper. I, després, el preu. Hem venut més de 8.000 llibres en un mes i un 75% d’aquests llibres tenien un preu inferior a 10 euros. Això vol dir que s’estan establint barreres de preu en aquest canal.

Quin és el perfil del comprador del l’e-reader que esteu venent?
Hi ha dues bosses de públic per al lector. Entre el 60% i el 70% tenen 45 anys i són compradors de molts llibres. L’aparell els permet trobar-los a més bon preu i viatjar amb ells. L’altra és gent jove de menys de 35 i que arriba fins a menys de 25, que s’està apropant al món del llibre d’una altra manera. Ens estem trobant amb un fenomen de gent que fa zàping amb llibres perquè les noves formes de lectura ho permeten. Ja hi ha gairebé 5.000 persones registrades i un 20% de les vendes de l’aparell s’han fet online, cosa que, tractant-se d’un objecte que costa 199 euros, no està malament.

Quin ha estat el bestseller en català?
El Toni Soler, seguit del Philip Kerr i del Sebastià Serrano. I en castellà: Nadie lo ha visto. Pel que fa a llengües, la proporció és de 2 a 1, quan en llibreria pot ser de 5 a 1.

Des d’Ara Llibres ja heu fet alguns dels experiments.
Teníem una editorial prou petita i flexible per poder fer el salt, sense grans obligacions i sense grans barreres mentals. Si fas el salt a l’aventura, has de ser prou àgil. Per entrar al llibre digital no cal res més que voluntat i obertura de ment.

I per obrir una oficina a la Xina? Com us va?
Sempre ha estat concebuda com un lloc on aprendríem dues coses: produir d’una manera més competitiva i conèixer el mercat xinès. Això ha permès també que s’hagin traduït llibres nostres allà. Ara tenim un ull ficat en com hi evolucionarà el llibre digital.

També teníeu un peu a Londres, oi?
Sí, però ho hem deixat, perquè ens volíem centrar en la Xina.

Deu ser el futur.