La indústria musical i els seus artistes no descansen, a la recerca de la fórmula que els permeti aixecar el vol. I tot sembla apuntar que una llum feble apareix al final del túnel, encara que el 2009 les vendes totals hagin caigut a l’Estat espanyol un altre 17% respecte al 2008. La claror té forma de cançó, tema únic o acompanyat de dos talls més. I és que estem revivint el renaixement del single. Segons ens diu una alta directiva d’una multinacional, l’any passat es van vendre 20 milions de cançons soltes a través de les botigues digitals, quan el 2006 la xifra amb prou feines s’acostava a les 800.000.

Fa temps que els petits discos de vinil de 78 revolucions van passar a la història, i és cert que els singles en CD no han triomfat mai. El mercat digital obre, però, un camí nou, que fins i tot, a mitjà termini, podria fer canviar la manera de treballar dels músics. Els singles mai no han deixat d’existir, però en l’última dècada eren més un reclam radiofònic que no pas una proposta ferma per al gran públic comprador. Ara qualsevol persona pot acudir a una botiga digital com iTunes i, per pocs diners (el preu d’un cafè amb llet), pot adquirir un tema que ha escoltat en alguna banda. No cal que es compri el disc sencer.

“El disc com a obra funciona, però és cert que hi ha certes cançons que no funcionen soles. El que és anormal és que les cançons hagin d’anar obligatòriament de deu en deu”, ens diu Marçal Lladó, de la discogràfica Bankrobber. Ells, de fet, no paren d’innovar, i acaben de llançar la web www.paracetamolmusic.com, on Jaume Pla (Mazoni) produeix cançons noves, normalment versions, que tenen sentit únicament dins el context digital. Ara hi podem escoltar, per exemple, una versió de Perduts en la boira, del mateix Mazoni, interpretat per la veu d’Helena Miquel i el piano de Xavi Lloses. És una delícia. “Són singles a l’estil Motown”, ironitza Lladó, és a dir, remescles o temes nous que “no tenen vida possible en un àlbum”.

Canvi de concepte
En pocs anys, l’àlbum tal com s’entén avui dia deixarà pas a poc a poc al maxisingle o l’EP, un pack de tres o cinc temes, que tindran múltiples reinterpretacions segons el suport. “Hem de canviar el concepte. Avui dia fer un disc és una tonteria. Des de la indústria no podem obligar un grup a fer tres discos en quatre anys”, ens assegura, sincera, l’alta directiva.

L’esquer és que els usuaris trobin a les botigues digitals rareses, temes que només podran aconseguir per aquesta via. I, esclar, intentar que no apareguin a les xarxes d’intercanvi d’arxius.
El negoci, tanmateix, continua estant ara per ara en el mercat físic, en la venda de cedés. El digital representa només el 18% del total. Creix any rere any (al 2008 era del 13%), però li queda molt camí per recórrer. Fèlix Buget, president de l’Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics de Catalunya (Apecat), té clar que “el món analògic encara té molt a dir. Fa deu anys que diuen que està mort, i algú s’està equivocant, perquè vivim d’això tots”.

Buget confirma que on els singles estan esclatant és al món anglosaxó. Segons dades de la Indústria Fonogràfica Britànica (BPI), només al Regne Unit es van vendre uns 120 milions de singles, sis vegades més que a l’Estat espanyol. Des del 2004, amb el llançament de les principals botigues digitals, s’han venut 389,2 milions de cançons. A iTunes n’hi 11 milions de disponibles. Allà com aquí, no obstant, el mercat digital encara és petit: un 14% del total.

El consum és, a més, molt diferent. Si mirem la llista d’èxits de Promusicae, el gremi industrial estatal, el Top 6 d’àlbums està format per Sade, Alejandro Sanz, Estopa, Nick Jonas, David Bisbal i Joaquín Sabina. A la llista de singles, els gustos del consumidor canvien una mica: David Bisbal, Lady Gaga, Estopa, Paulina Rubio, Kesha i Manuel Carrasco. Qui compra cançons és més jove. Podem fins i tot dir que qui compra cedés és un home de més de 35 anys, que ha patit des que va néixer contínues transformacions de format i està una mica cansat de llençar reproductors. Qui acudeix a la botiga digital és sobretot algú de menys de 30 anys –fins i tot hi ha nens que compren amb l’ajuda dels pares–, gran usuari de sales de concerts i festivals, que ha descarregat molta música d’internet i que s’ha sensibilitzat darrerament amb els artistes.

Esclat de l’‘streaming’
Als singles, els segueix com a fenomen emergent l’streaming, o escolta de música en línia –sense opció de descàrrega gratuïta– que ha popularitzat des de fa uns mesos la web d’origen suec Spotify. Les multinacionals estan apostant fort per aquestes plataformes, ja que, si bé al començament eren pocs els que decidien adquirir una cançó, els números no paren de créixer. “Després de Nadal ha esclatat”, diuen. L’streaming és ideal per als temps de consum ràpid que demana avui el melònam digital i, a més, està contribuint al nou model de venda de cançons soltes, sobretot des que es pot instal·lar al telèfon. “Per què he d’omplir el meu disc dur si puc tenir tota la música del món gratis a internet”, es pregunta l’alta directiva.