“¿Ja fa deu anys de La raja de tu falda?” és la pregunta que es fan aquests dies els seguidors d’Estopa quan s’assabenten que el 17 de novembre els germans Muñoz trauran un disc per celebrar el desè aniversari: Estopa X anniversarium (Sony). Sortirà en dues versions. La modesta és amb dos cedés, un que inclou 13 col·laboracions especials d’artistes com Joaquín Sabina, Albert Pla, Rosario, Ana Belén..., i l’altre amb remescles d’alguns dels seus temes, realitzades per diversos productors com Carlos Jean, Leiva, Tino di Geraldo i Suso Saiz. La versió de luxe –una edició limitada de 40.000 exemplars– és una capsa que inclou els cedés, a més d’un còmic i dos DVD amb videoclips i un documental, Regreso a La Española, en què Andreu Buenafuente repassa la carrera d’Estopa a través dels amics i companys de Jose i David.

Com va anar l’estrena del documental dijous al Festival In-Edit?
J.M.: Va ser espectacular perquè ets sents una miqueta actor. Mai m’havien tractat tan bé en un cinema. Fins i tot em van donar una cerveseta! D.M.: I sense ser actor.

Però vosaltres no interpreteu, al documental.
D.M.: No, no. Quan ens proposen un guió som pitjors que la Carmen Sevilla. Amb els anys no hem après a actuar ni a aparentar.

¿En els concerts també sou així d’espontanis?
J.M.: Només tenim l’ordre de les cançons i entremig cada dia ens surt una parida. I això a vegades és bo però a vegades no.

Perquè no sempre surt prou bé.
D.M.: Esclar, a vegades no estàs tan inspirat.

Després de tres milions i mig de discos venuts, ¿no us han pujat gens els fums?
D.M.: Quan algú es trastoca és perquè es creu els elogis i les crítiques, que et fan pujar i baixar. I acabes en una muntanya russa molt perillosa. J.M.: La sort és el motiu del nostre èxit. I això ens va molt bé per a la nostra salut mental.

Creieu que sou on sou només per sort?
D.M.: Per pura i dura casualitat. Hi ha molta gent que és molt bona i que treballa molt... J.M.: ...I que no surt del metro.

Però la vostra vida deu haver canviat.
J.M.: La nostra vida es divideix en dues parts: aE (abans d’Estopa) i dE (després d’Estopa). Per a nosaltres ara és l’any 10 dE. D.M.: Pel canvi de feina, sobretot. És molt diferent treballar en un bar o en una fàbrica que treballar del que t’agrada.

Es diu que vosaltres heu assumit molt bé la fama i que heu continuat fent una vida més o menys igual.
J.M.: Les nostres amistats són les mateixes d’abans i les hem ampliat. D.M.: El que fa la fama és una barrera psicològica amb la gent. Passem a ser una miqueta monuments.

Ara teniu amics com Serrat o Ana Belén, que han col·laborat en el disc.
D.M.: Uf! Tenim un Facebook que déu-n’hi-do. No, no, és més, vull desmentir tots els Facebook que hi ha amb el nostre nom. No en tenim cap.

Estopa X anniversarium, més que un disc és un regal, no?
J.M.: És que no és només un disc, és un CD, un còmic, un documental... Tot té identitat pròpia i es pot vendre per separat. De fet, serà així. D.M.: No són extres, excepte la bandera i el pòster de la nostra primera gira.

¿Us l’heu tornat a mirar, el pòster? Com us veieu?
J.M.: Més prims.

El documental es diu Regreso a La Española. ¿Heu arribat a marxar mai de La Española?
J.M.: La Española va ser el bar dels nostres pares i hi vam viure molts anys: moltes vivències, molts amics... D.M.: Es diu així perquè ja hi vam fer un concert abans de gravar el primer disc, per acomiadar-nos de clients, amics, familiars... Va ser com si anéssim a la guerra. I ara l’hem tornat a recrear.

De tots els duets que heu fet en el disc, quin us ha sorprès més?
D.M.: Rosendo, perquè ho ha canviat tot: el temps, la melodia, el ritme, l’estructura.

De fet, tots els artistes s’han fet seva la cançó. Com és que precisament en el desè aniversari heu decidit allunyar-vos del vostre so?
J.M.: D’això es tractava, que cadascú li donés el seu propi so. D.M.: L’èxit és això, que Serrat hagi fet una cançó que sembla seva. I això em mola. O que Los Chichos facin la cançó El del medio de Los Chichos i diguin: “El del medio de nosotros”.

El disc sortirà a la venda el 17 de novembre i s’ha intentat protegir molt, suposo que perquè no passi el mateix que amb Allenrok.
J.M.: Sí, el nostre darrer disc es va filtrar 15 dies abans i se’n van fer bilions de descàrregues. D.M.: I a sobre a la SGAE ens fotien bronca perquè deien que som el número 1 en descàrregues il·legals i que havíem de fer més campanya contra la pirateria. Però no s’hi pot fer res. A més, la gent pensa que dos tios com nosaltres estem fins dalt de pasta...

Així, vols dir que no us heu forrat.
D.M.: En comparació amb abans sí. No sóc com el Tio Gilito, però cobrant un sou que jo tenia de 120.000 peles a passar a cobrar... Bé, tampoc sóc Emilio Botín, però per al que jo vull, sense grans luxes, en tinc de sobres. Amb això vull dir que no tenim credibilitat per transmetre un missatge contra la pirateria perquè som part implicada. Els que sí que ho poden fer són els treballadors de la fàbrica que fan el forat al disc, com els de la Seat. Ells sí que haurien de sortir dient que són al carrer per culpa de la pirateria.

Quan veieu que es fan tantes descàrregues suposo que també us reconforta el fet que tanta gent vulgui escoltar la vostra música.
J.M.: Ni et reconforta ni et puteja. Ha arribat un punt que ens són igual les descàrregues il·legals.
Vosaltres precisament treballàveu en una fàbrica d’automoció. Si no haguéssiu tingut la sort de triomfar...
D.M.: Seríem allà fent vaga, tot i que la fàbrica on treballàvem nosaltres encara ha tingut sort perquè fabrica recanvis. La gent no compra cotxes però els arregla. Tot està molt malament.