Per veure part de l'original recuperat, cliqueu aquí

“És un Estellés inicial però amb poemes molt potents on ja és present la seva particular visió de la vida i la mort, la sensualitat, i amb València i rodalia com a teló de fons”. Emocionat, el poeta i professor de Gandia Josep Lluís Roig descriu així la troballa que ell i la també poeta Maria Josep Escrivà van fer fa unes setmanes regirant els arxius de l’Ajuntament de Gandia per fer una antologia dels 50 premis Ausiàs March.

Enmig de factures i plànols van trobar el poemari original que Vicent Andrés Estellés (1924-93) va presentar el 1966 a aquest certamen de la capital de la Safor, L’inventari clement. La sorpresa, però, arribava en descobrir que aquell poemari que va guanyar l’edició del 1966 no coincidia amb el que el 1971 va publicar l’Ajuntament de Gandia pensant que es tractava del triat pel jurat. Deu poemes dels 19 que conformen aquell original ara descobert són inèdits i el centre d’estudis de la Safor CEIC Alfons el Vell ja ha anunciat que aviat els publicarà tots plegats.

Roig, després d’haver-se posat en contacte amb la família del poeta de Burjassot i amb altres experts en la seva obra, manté com a hipòtesi que quan el consistori, cinc anys després, li va demanar a Estellés l’original corregit per publicar-lo, ell no el va trobar i va lliurar un poemari totalment diferent. “Estellés era molt desordenat i a més, tant temps després no li devia costar muntar-ne un altre, perquè escrivia molt i la censura li havia impedit publicar més abans”, comenta Roig.

Arran de la troballa, la filla d’Estellés, Carmina Andrés, va explicar a Roig que el seu pare li va confessar que en una ocasió va donar un original diferent al que havia guanyat un premi però que no li va concretar de quin certamen es tractava. La família, de fet, tenia catalogat un original com el trobat a Gandia amb abundants correccions però desconeixia que es tractava del guanyador de l’Ausiàs March. “Ara el que canvia és la perspectiva”, apunta Josep Lluís Roig, “passa de ser el llibre rebutjat al llibre perdut”.

Set sonets
L’original consta de 40 pàgines i 19 poemes, la major part molt llargs excepte set sonets, que són, naturalment, més breus. Està dividit en cinc parts –més formals que temàtiques– separades amb números romans i sense títols. De tots els poemes només havien vist la llum sis sonets i tres poemes llargs; la resta, quasi tres quartes parts del llibre, segueix inèdita, com ara el darrer poema, Misser Mascó, 17. A la primera part, comenta Roig, “hi ha poemes que s’adrecen als fills”, i afegeix, “i això sí que és una novetat en l’obra d’Estellés”.