Amb El Último de la Fila, va omplir dos cops la Monumental, va tocar a l’Estadi Olímpic... i com a Quimi Portet tot just s’estrena al Palau de la Música, cosa que, ens confessa, li fa especial il·lusió, tot i que hi treu ferro. Sorneguer de mena, deixa clar que no pensa gravar-lo ni oferir cap sorpresa. “És un lloc gran per al tipus de cantautor que sóc jo”, assegura. I avança que farà una “petita modificació” en el repertori que està interpretant en la seva gira actualment.

El de Vic arriba al Palau, a més, amb un setè disc, Viatge a Montserrat, que li va valer el premi Enderrock de la crítica al millor artista del 2009 i la nominació als Premios de la Música estatals en l’apartat de millor disc de pop –va obtenir el guardó a millor cançó en català gràcies a Homes i dones del cap dret–, cosa que demostra l’interès creixent que hi ha lluny de Catalunya per l’escena local. “Sempre hi ha hagut gent a qui els interessa el que fem”, diu, tot destacant el “bon moment” de la cançó popular, sobretot per la varietat d’estils. La seva aposta, introspectiva i imaginativa, però, és la dominant, amb Manel, Antònia Font, etc. “No sóc recuperador de la tradició, sinó assajador de música pop contemporània”, remarca. Això no obstant, assegura que, a banda dels anys 80, on la Movida madrilenya s’ho emportava tot, “la música en català sempre ha tingut bona salut, tot i ser més o menys visible”.