Una xarxa de 53 pantalles, en 53 cinemes diferents repartits per la geografia catalana, que oferiran un total de 65.504 projeccions anuals en català. Aquesta és la proposta de la Xarxa de Cinemes en Català (XCC), presentada ahir conjuntament pel Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya i Fedicine. Aquestes xifres augmentarien la presència del català, que ara és del 2,8% (xifres del 2008 facilitades per la Generalitat), fins al 6,8%, però són molt lluny de la paritat que preveu l’avantprojecte de la llei del cinema de Catalunya. En concret, un 43,2% per sota.

Camilo Tarrazón, president del Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya, que aplega el 81% del mercat, va presentar ahir a Barcelona aquest projecte i va carregar contra la futura llei: “Tindrà l’efecte contrari, hi haurà menys oferta de cinema, menys espectadors, tancaran moltes sales i el producte minoritari serà el que més patirà”. Segons Tarrazón, “volem presentar una alternativa a una mala llei, innecessària i inviable, que ignora la problemàtica del sector”. Una alternativa que es presenta en societat demà mateix, amb la projecció de cinema en català a les 53 sales de títols en cartell que ja estan doblats, com Pluja de mandonguilles i Planet 51. Amb la xarxa, el percentatge d’espectadors que veuran cinema en català pot arribar al 20%, assegura.

Luis de Carlos, el president de Fedicine, tancava ahir la presentació d’aquesta proposta amb una crida al diàleg: “Sol·licitem una reunió amb el departament de Cultura per tirar endavant aquest tema. Tant de bo el Nadal ens porti com a regal una entesa entre les diferents parts”.

Una entesa que, a hores d’ara, sembla molt llunyana. Des de Cultura afirmaven ahir a la tarda que estan oberts al diàleg per parlar amb el sector i ajudar-lo a adaptar-se a la nova situació que planteja la llei, “per consensuar un Nadal feliç”, però consideren irrenunciable l’objectiu d’aconseguir la paritat entre les dues llengües. Opinen que aquesta nova proposta no garanteix la capacitat de la gent de poder triar. La llei podria ser aprovada definitivament pel Parlament el juliol del 2010.

Aquesta previsió contrasta amb la petició de Luis Hernández, màxim representant de Fedicine, la federació que representa les majors de Hollywood i alguns distribuïdors independents. “Sisplau, aixequeu el peu de l’accelador –va afirmar–. Ho diuen els operadors del mercat. Podem arribar al mateix lloc sense tants estralls. Si ens hem equivocat, podem rectificar”. Va puntualitzar que “no es tracta d’una guerra, podem buscar una solució; el més perillós d’aquestes situacions és que ens comencem a tirar els trastos pel cap”.

L’aplicació de la nova llei pot tenir uns efectes que van des de pèrdues de 5,82 milions d’euros fins a un augment de la taquilla de 4,62 milions. Ho diuen les conclusions d’un estudi encarregat per Fedicine al catedràtic d’economia financera i comptabilitat Oriol Amat, que va ser facilitat ahir a la premsa. Luis Hernández no ho va dir obertament, però va deixar entreveure que el problema no són els diners que puguin perdre: “Des del punt de vista de la distribució –va afirmar–, la llei suposa un problema molt greu. Si els distribuïdors admeten les quotes, estarem perduts: les haurem d’admetre amb les altres llengües oficials d’Espanya i a tot Europa, s’obrirà la capsa de Pandora”.

El president de Fedicine creu que les majors compliran la llei si s’aprova, però possiblement es limitaran a distribuir 15 còpies de les seves pel·lícules a Catalunya. A partir de les 16 còpies estarien obligades a doblar-ne la meitat en català.