Com ja es tradició, la temporada de premis literaris ha donat el tret de sortida el dia de Reis, amb Destino repartint el Pla i el Nadal. Aquest 2010 el Josep Pla de prosa en català ha anat a parar a la cronista de ploma esmolada d’El Mundo Llucia Ramis, nascuda a Palma el 1977. Com ja va fer en el seu debut, Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys (Columna), Ramis ha triat un tema que coneix. A Egosurfing escriu sobre l’actual pràctica de navegar per internet buscant informacions sobre un mateix. Buscar i sentir-se buscat és la nova egolatria moderna que la protagonista de l’obra –una autora d’autoajuda– du a la pràctica sense aturador. Les coses es compliquen quan des d’un programa sensacionalista l’acusen d’haver lesionat un noi llançant una bossa d’escombraries per la finestra quan ella vivia en un pis d’estudiants, fet que relacionaria aquesta obra amb l’anterior de Ramis.

A diferència de l’intimisme tranquil d’El silenci, de Gaspar Hernández, l’obra que va guanyar el Pla l’any passat i que ha estat un èxit de vendes, la de Ramis és una novel·la urbana, ràpida, una obra costumista que explota les noves formes de relacionar-se a partir de les xarxes socials.

Per aconseguir els 6.000 euros del premi –una dotació discreta, però ben explotada en la seva promoció– Ramis ha hagut de competir amb 33 propostes més i ha seduït un jurat format pel també mallorquí Sebastià Alzamora, per Rosa Cabré i Antoni Pladevall, per la seva editora, Ester Pujol, i pel poeta Àlex Susanna.

Mauthausen no s’oblida
L’altra guanyadora de la nit és Clara Sánchez, amb Lo que esconde tu nombre. És una novel·la protagonitzada a tres bandes per un supervivent octogenari del camp de concentració de Mauthausen, una noia que es refugia a la costa d’Alacant per trobar-se a ella mateixa i un matrimoni d’holandesos encantadors que resulten ser un parell de nazis. El supervivent intenta convèncer la noia de la falsedat de les aparences del matrimoni d’edat amb qui acaba d’establir amistat. El llibre es pot llegir com un thriller psicològic, ja que els nazis utilitzen mètodes dissuasoris per encaterinar la jove i perquè el supervivent no pugui verificar qui són.

Clara Sánchez és una autora que ja porta una llarga trajectòria. Nascuda a Guadalajara el 1955, criada a València i resident a Madrid, va debutar a Debate amb Piedras preciosas i fins ara formava part de l’esquadra d’Alfaguara amb cinc obres publicades, l’última de les quals, Presentimientos, del 2008.

Ara fitxa per Destino, via premi de 18.000 euros, imposant-se a les 261 novel·les que optaven al Nadal, el guardó literari més antic de l’Estat. El jurat que l’ha escollit com a guanyadora estava format per Germán Gullón, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello, Ángela Vallvey i el director editorial de Destino, Emili Rosales.

Sánchez agafa el relleu de Maruja Torres, que va guanyar l’any passat amb Esperadme en el cielo. En aquesta ocasió, la guanyadora del 2010 no tindrà finalista acompanyant durant les esgotadores gires que l’esperen. Aquest any els 6.000 euros destinats al segon del Nadal s’han quedat sense destí. Seran per a un nou premi que portarà el nom de Francisco Casavella.