Només una sorna innata, una ironia adquirida amb els anys d'observar el tarannà dels convilatans i una veterania que dóna el fet d'haver-ne vist de tots colors permeten que Xavier Amorós, en una presentació senzilla però si fa o no fa solemne de l'últim volum de la seva obra completa, expliqui amb una anècdota divertidíssima els sentiments que li provoca que el seu nom sigui també el de la primera biblioteca pública de Reus. Perquè quan l'Ajuntament va batejar la biblioteca amb el seu nom, l'Amorós es va trobar un dia amb «unes dones» amb les quals havia ballat de jove al Reus Deportiu, i als Ploms, i a La Palma, i que li van preguntar: «Escolta, Morós –perquè a mi molta gent em diu Morós, jo que sempre ho pago tot–, escolta Morós, per què li han posat el teu nom a la biblioteca?» O sigui que amb aquesta anècdota l'escriptor va rebaixar en un tres i no res qualsevol temptativa de sacralització del seu nom i la seva persona perquè ja se sap que si bé a Reus l'Amorós deu ser la persona més coneguda que hi ha, també és ben cert que la gran majoria dels seus convilatans no han llegit mai ni una línia de la seva extensa obra literària, si no les seves coetànies no s'haurien estranyat que la biblioteca portés el seu nom. La cronista pensava tot això, i més coses, dimecres a la biblioteca, on Amorós, acompanyat per l'alcalde, Lluís Miquel Pérez, la professora Rosa Cabré i l'escriptora Rosa Pagès, presentava aquest tercer volum de l'obra completa (que té un pròleg magnífic de Pere Anguera, absent a l'acte per problemes de salut), que li edita l'Ajuntament i que aplega part de la seva obra memorialística que ningú mínimament inquiet hauria de deixar de llegir. La gran majoria del públic que va acudir a l'acte són d'aquest tipus de gent inquieta i culta, per la qual cosa Rosa Cabré, coordinadora de l'obra completa, es va permetre una presentació esquitxada de frivolitats, com ara la de qualificar de «tros d'home i riu-te'n del Brad Pitt» l'Amorós de jove, cosa que es pot comprovar amb la foto d'un Amorós jove i dandi que il·lustra la portada. També que l'escriptora Rosa Pagès digués, amb l'aquiescència general, quatre obvietats molt ben dites i sinceres sobre la prosa de l'escriptor. I que l'alcalde aprofités l'avinentesa per suggerir que cal començar a pensar el nom que portarà la segona biblioteca pública que es deurà construir un dia d'aquests, suggeriment que va haver de retirar ràpidament davant la reacció de la regidora de Cultura, que seia a primera fila i que va recordar a Pérez que aquest tema és de la seva competència. Ai, sí, que la cultura és teva, va respondre si fa o no fa l'alcalde il·lustrant amb aquestes paraules de manera involuntària (o potser no) com funciona de veritat un govern format per una tríada de formacions polítiques, on cadascú va a la seva. Un acte deliciós.