Després dels bons resultats artístics d'Esgarrapada (2006) i Si els dits fossin xilòfons (2007), el músic bisbalenc Jaume Pla, Mazoni per a l'eternitat, publica també amb el segell Bankrobber Eufòria 5-Esperança 0, un disc més en la línia dels seus contundents directes i, per tant, «més proper al rock, més experimental i amb més ràbia», segons Pla, que el va gravar a Villa Luz, una senyorial casa de Corçà, de la qual explica: «Hi vaig passar molt de temps sol amb la meva paranoia.» Avui obre al bar Platea de Girona (22 h, 8 euros) la gira de presentació del nou disc, que inclourà vuit concerts aquest mes i passarà el dia 21 per El Mundial de la Bisbal.
L'artista cellerenc Xevi Vilaró és l'autor de les portades –diferents, segons el format; s'edita en CD, vinil i digital– d'Eufòria 5-Esperança 0, un títol simbòlicament futbolístic que, segons Jaume Pla, planteja «una crítica social, però feta des de dins, en un món en què tot es planteja amb la urgència del curt termini i sempre es volen resultats immediats».
En comptes d'un estudi convencional, Pla va decidir llogar una casa d'estil colonial de Corçà, Villa Luz, on va passar un mes treballant, sovint tot sol –«em sentia com Jack Nicholson a El resplandor»– però també amb els músics que anaven passant per les dues habitacions amb millor sonoritat. Pla va fer les mescles durant dos mesos a casa seva. Mazoni es completa amb Jordi Rudé (teclats i guitarra), Miquel Sospedra (baix), Aleix Bou (bateria) i Toni Molina (bateria) –la doble bateria ja és un senyal d'identitat–, complementats en el disc amb Davide Payser (violoncel) i Sanjosex (veus). «Aquest disc és més personal que els anteriors: les influències encara hi són, però no tan marcades», diu Pla, que creu que aquest disc requereix diverses escoltes per gaudir-ne en plenitud –«com la majoria de discos que a mi m'agraden».
L'«ska-punk» dels italians Talco i Miquel del Roig, a Salt
Talco, un dels grups de ska-punk més populars d'Itàlia, amb un fort component antifeixista i antiracista, actuarà aquesta nit a la sala 2 de La Mirona (22 h, 10 euros), dins la gira que ha està portant a terme a l'Estat espanyol per presentar els seus últims treballs, Combat Circus (2006) i Mazel Tov (2008). Avui compartiran escenari amb el gran Miquel del Roig, un cantautor diferent que es manifesta contra la injustícia d'una forma planera i senzilla.
Pau Riba & Mil Simonis
Jaume Pla, que va ser component de la Banda dels Lladres de Pau Riba, no el podrà acompanyar avui per raons òbvies en el concert que Riba oferirà al Teatre de Salt (21h; 18, 14 i 6 euros) amb Mil Simonis: un grup format per components de Mil Pesetes i de Don Simón y Telefunken, amb la seva artilleria d'instruments inclassificables (regadora de zenc, casiotones, arengada, mitja bateria, «l'altra meitat de la bateria», kaospad, etc.). Després de fer seixanta anys i amb més de quaranta –enguany commemora aquesta xifra rodona el seu fonamental Dioptria– al peu dels escenaris, Pau Riba ha sabut connectar com cap altre músic de la seva generació amb els joves creadors més avantguardistes de l'escena musical catalana. De fet, en els concerts amb Mil Simonis, Riba aprofita per rescatar cançons dels temps en què ell era el gran experimentador per excel·lència en un país amb tant de seny.
La cobla a l'auditori
La Cobla Ciutat de Girona obrirà avui la seva primera temporada estable a l'Auditori de Girona, on oferirà tres concerts «molt especials». El primer concert, que tindrà lloc avui a la sala de cambra (19 h, 10 euros), serà dirigit per Marcel Sabaté i Reixach, que conduirà la cobla per algunes de les sardanes i composicions per a cobla de més renom, com «un recorregut pels paisatges de les nostres contrades, en el qual combinarà literatura, imatges i música». El segon concert de la temporada tindrà lloc el dissabte 21 de març i inclourà la participació de la Polifònica de Puig-reig, sota la direcció de Ramon Noguera. Completarà el cicle el concert Lied: veu i cobla, que el 30 de maig portarà a l'Auditori la Cobla Ciutat de Girona i la soprano Maite Mer. La cobla gironina va néixer el 1975 i el seu primer director va ser Lluís Buscarons, al qual van seguir Francesc Camps i Marcel Sabaté.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.