La direcció actual de Televisió Espanyola a Catalunya (TVE-Catalunya), encapçalada per Montse Abbad, reacciona amb fermesa, i amb un punt d'indignació, quan se suggereix que programes com ara l'Informatiu vespre i 59 segons no es presentaran a la seva cita quan arrenqui la nova temporada d'aquí a unes setmanes.

La direcció de TVE-Catalunya assegura que "l'Informatiu vespre té garantida la seva continuïtat al setembre" i que "el mateix passa amb 59 segons, que descansa a l'estiu, com ja va passar en edicions anteriors".

Bé. És una declaració clara i contundent que té valor ara -no cal dubtar-ho-, però que es pot sotmetre perfectament a l'exercici del dubte en uns moments en què Televisió Espanyola, com a empresa, s'està sotmetent a un règim d'aprimament dràstic, una de les conseqüències del qual és el traspàs de treballadors del centre de producció televisiu de Sant Cugat a la seu barcelonina de Ràdio Nacional d'Espanya (RNE).

La història, especialment la recent, no ha estat amable amb els programes que TVE-Catalunya difon en català. Un dels casos recents és el de 135 escons, que es dedica al seguiment de l'activitat del Parlament de Catalunya i que viu als llimbs del canal 24 Horas, a la televisió digital terrestre (TDT), amb el títol d'Aquí parlem.

La seva desaparició va provocar queixes generals, entre les quals hi ha haver les que va expressar el president del Parlament, Ernest Benach.

Les propostes en català que ha fet Televisió Espanyola han patit una minva constant des del que es pot considerar la seva època daurada.

La pèrdua ha estat contínua, tant si s'avaluen els títols com si s'avaluen les hores emeses.

Sense haver de recórrer a un exercici intens de la memòria, vénen al cap títols de programes com ara Catalunya avui i El rondo. N'hi ha més, esclar: el programa Memòries de la tele, en aquest cas, fa una funció quintacolumnista en rememorar a la pantalla tot el que es va fer i que ja és història.

La programació en català de TVE, coartada per l'argument que Televisió de Catalunya assumeix la defensa de la presència de l'idioma a la televisió, ha perdut llençols en cada bugada i ha estat víctima de la inclusió del centre en el mapa estatal de la televisió pública, que el considera un centre de producció potent i que n'ignora, amb fredor, les seves especificitats nacionals.

TVE-Catalunya celebra ara els seus 50 anys d'història. Per tant, ha de rebre felicitacions sinceres per tot el que ha fet. I ha de demanar-se què explicarà d'aquí 50 anys més.